Revisió del 16:01, 10 des 2013 modifica 92.57.99.60 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:27, 23 des 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m Indexació Edició següent →
Línia 1: [[FItxer:Felip-IV-arago-V-castella.jpg\|thumb\|Actes de les Corts de 1701]] Les '''Corts de [[Barcelona]] de [[1701]]''' van ser presidides pel rei borbó [[Felip IV d'Aragó]]. Era [[President de la Generalitat de Catalunya\|Diputat en cap del General]] N'[[Antoni de Planella i de Cruïlles]].<ref name=presi>{{Ref-llibre\|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Vol. II\|autor=[[Agustí Alcoberro]] \|editor= Enciclopèdia Catalana \| pàgines =pàg. 303-309\|isbn= 84-412-0885-9}}, ~~pàg. 303-309~~</ref> Les Corts ~~varen~~efectuaren ~~tenir~~les ~~lloc~~seves sessions al [[convent de Sant Francesc de Barcelona]] entre el [[12 d'octubre]] de [[1701]] i fins el [[14 de gener]] de [[1702]].▼ Els temes més candents plantejats pels braços van ser l'allotjament de tropes i les contribucions a l'exèrcit. Es tracta de dos problemes crònics al llarg del [[segle XVII]], especialment durant la guerra amb el [[Regne de França]] entre el [[1689]] i [[1697]] i que varen provocar insurreccions com la [[Revolta dels Barretines]]. ▼ ▲Les Corts varen tenir lloc al [[convent de Sant Francesc de Barcelona]] entre el [[12 d'octubre]] de [[1701]] i fins el [[14 de gener]] de [[1702]]. ▲Els temes més candents plantejats pels braços van ser l'allotjament de tropes i les contribucions a l'exèrcit. Es tracta de dos problemes crònics al llarg del [[segle XVII]], especialment durant la guerra amb [[França]] entre el [[1689]] i [[1697]] i que varen provocar insurreccions com la [[Revolta dels Barretines]]. Altre tema de cabdal importància per a les institucions catalanes eren les [[regalies]] d'intervenció en els processos [[insaculació\|insaculatoris]] a la [[Diputació del General\|Diputació]] i al [[Consell de Cent]], imposades el [[1652]] i el [[1654]], respectivament, i que permetia al monarca seleccionar les persones que podien ser escollides. Aquest va ser un punt innegociable i que va generar moltes tensions entre els negociadors.<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000066%5C00000100.pdf Joaquim Albareda Salvadó. ''LA REPRESA DEL CONSTITUCIONALISME (1701-1706)'']</ref> Dins del capítol econòmic, s'~~aprova~~aprovà el tràfic mercantil amb [[Amèrica]] amb dos vaixells anuals.<ref name=presi/>. En el pla polític, la creació del [[Tribunal de Contrafaccions]] amb representació paritària de juristes reials i de les institucions dels Comuns.<ref name=presi/> ==Referències==▼ {{amaga}} {{Inicia taula}} Linha 18 ⟶ 19: {{Finalitza taula}} {{ORDENA:Corts De Barcelona (1701)}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~▼ ▲==Referències== [[Categoria:~~Generalitat~~història de ~~Catalunya~~Barcelona]]▼ ~~<references />~~ [[Categoria:Corts Catalanes\|Barcelona (1701]]▼ ▲{{ORDENA:Corts De Barcelona (1701)}} <!--ORDENA generat per bot--> ▲[[Categoria:Generalitat de Catalunya]] ▲[[Categoria:Corts Catalanes]] [[Categoria:Segle XVIII a Catalunya]] [[Categoria:Edat moderna de Catalunya]]

Corts de Barcelona (1701-1702): diferència entre les revisions