Vocal: diferència entre les revisions

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així un [[diftong]] o un [[triftong]], presents en la majoria de llengües. Cal remarcar que la pronunciació de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals són els que més sovint porten un [[signe diacrític]].

 

A certes llengües, particularment les [[llengües semítiques]], l'alternança de vocals tendeix a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats [[abjad]]s). En altres llengües, les vocals són un [[fonema]] essencial de la [[paraula]]. Les vocals són especialment importants en llengües que disposen de poques consonants (com ara el [[maori]] o el [[hawaià]]) o llengües on la proporció de consonants és relativament petita (com ara el [[sedang]], parent del [[vietnamita]] que distingeix 55 sons vocàlics diferents). El japonès és una de les poquíssimes llengües que té vocals sordes.

 

En moltes llengües, entre elles el català, no es pot tenir una [[síl·laba]] sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una síl·laba i fins i tot una paraula completa.

 

La majoria de llengües tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 següents les més comunes:[[A]], [[E]], [[I]], [[O]], [[U]]. Se solen representat segons el [[triangle vocàlic]] de l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]].

 

A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'[[abkhaz]] coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena d''''a'''.

 

* [[Vocal neutra]]

* [[Semivocal]]