Calendari: diferència entre les revisions

Després, en els anys de [[Juli Cèsar]], ''Quinctilis'' es va canviar per [[juliol]] en el seu honor, i una mica més tard en els anys de l'emperador [[August]] es va canviar ''Sextilis'' per [[agost]]. Els mesos de [[gener]] i [[febrer]], com s'explica més endavant, es van afegir després. [[Febrer]] va ser anomenat així en honor a [[Februus|Februa]], el festival de la purificació, i [[gener]] pel déu [[Janus (mitologia)|Janus]], déu de les portes.

El primer any de l'era romana, denominat l'Anyany de [[Ròmul i Rem|Ròmul]], consistia en deu o dotze mesos, segons la bibliografia que se citi. [[Censorí (gramàtic)|Censorí]], [[Plutarc de Queronea|Plutarc]] i d'altres manifestaven que al principi l'any tenia dotze mesos, però ha de donar-se més crèdit a Gracano, Fulvi ([[Marc Fulvi Nobílior I|Nobílior]]), Varro, [[Ovidi]] a diversos passatges dels seus Fasti (i.27, 43, iii.99, 119, 151), Gelio (Noct. Att. iii.16), Macrobio (Saturn. i.12), Solino (Polyh. i), Serbi (ad Georg. i.43), i altres, que mantenien que el primer any romà tenia tan sols deu mesos.

El principi de l'any romà no era gener, com és en l'actualitat; era el març, i arribava fins a desembre. Això és confirmat pel fet de l'encesa del foc sagrat al temple de [[Vesta (mitologia)|Vesta]], el primer dia de l'any, el primer de març. Els deu mesos del calendari eren anomenats ''Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis, September, October, Nouember, December.'' La durada dels mesos era de trenta-un dies per a quatre d'ells (''Martius, Maius, Quinctilis'' i ''October''') i trenta dies per als altres, de tal manera que la durada delsen mesosdies quedavadels amesos ordreera successivasuccessivament: 31, 30; 31, 30; 31, 30, 30; 31, 30, 30; ambi la durada total de l'any era de 304 dies.

Més tard, es va instaurar l'any de Numa, amb dotze mesos i 355 dies. Aquest any va ser creat al voltant del [[700 aC]] pel segon rei de Roma, [[Numa Pompili]]. [[Censorí (gramàtic)|Censorí]] (c20) conta que a l'any de Ròmul se li vavan adherirafegir cinquanta-un dies: "se'lses va treure un dia a cada un dels mesos buits abans nomenatsesmentats, que llavors sumats feien 57 dies, dels quals es van formar dos mesos, ''Ianuarius'' amb 29, i ''Februarius'' amb 28 dies. Així tots els mesos eren d'aquesta manera plens, i contenien un nombre senar de dies, llevat de ''Februarius,'' que era l'únic buit, i per això considerat més desafortunat que la resta. " quedant lL'any va quedar de la següent manera: ''Martius,'' 31 dies; ''Aprilis,'' 29 dies; ''Maius,'' 31 dies; ''Iunius,'' 29 dies; ''Quinctilis,'' 31 dies; ''Sextilis,'' 29 dies; ''September,'' 29 dies; ''October,'' 31 dies; ''Nouember,'' 29 dies; ''December,'' 29 dies; ''Ianuarius,'' 29 dies; i ''Februarius,'' 28 dies.

Encara d'aquesta manera l'any quedava curt onze dies respecte a l'[[any solar]], per la qual cosa [[Numa Pompili]] va ordenar que se li s'afegís un mes cada dos anys de 22 dies en el segon i sisè anys, i de 23 dies el quatrequart i el vuitè, fent un cicle de vuit anys. El mes intercalar era anomenat ''Mercedonius'' (Plutarc, Numa, 19; Caus., 59). L'any romà estava basat en els cicles lunars i, segons [[Tit Livi|Livi]], la relació amb els anys solars es donava cada 19 anys. Aquest cicle va ser introduït en el [[432 aC]] i, encara que aquest coneixement mancava d'ús popular, era utilitzat pels pontífexs per als cultes dels déus.

El [[45 aC]] [[Juli Cèsar]] va encarregar a l'astrònom alexandrí [[Sosígenes (filòsof)|Sosígenes]] l'elaboració del seu calendari. Aquest va fixar la durada de l'any en 365 dies i sis hores, càlcul sorprenentment exacte donats els rudimentaris instruments de l'època, ja que el seu marge d'error va ser només d'11 minuts i 9 segons a l'any, és a dir, menys d'un segon per dia, però, a fi d'evitar complicacions, es va prendre de 365 dies de durada, afegint deu dies l'any de 355 dies. Censorí va escriure el següent text sobre això: "La confusió va ser al final portada tan lluny que Cèsar, el ''Pontifex Maximus,'' en el seu tercer consolat, amb Lèpid com a col·lega, va inserir entre novembre i desembre dos mesos intercalatsintercalars de 67 dies, havent rebut ja el mes de febrer una intercalació de 23 dies, i va fer així que l'any complet consistís en 445 dies. Alhora va proveir contra una repetició d'errors similars en renunciar al mes intercalar, i en adaptar l'any al curs solar. Per a això, als 355 dies de l'any prèviament existent, va afegir-hi deu dies, que va distribuir entre els set mesos que en tenien 29 dies, de tal manera que el gener, Sextilis i el desembre en van rebre dos cada un, i els altres només un; i aquests dies addicionals els va col·locar al final de cada mes, sens dubte amb el desig de no moure els diversos festivals d'aquelles posicions en cada un dels mesos que durant tant temps havien ocupat. Així, alen el present calendari, encara que hi ha set mesos de 31 dies, els quatre mesos que originalment posseïen aquest nombre encara són distingibles enpel fet de tenir els seus nonas el cinquè dia del mes. Finalment, en consideració peldel quart de dia que ell considerava que completava l'any, va establir la regla que, al final de cada quatre anys, un únic dia havia de ser intercalat on el mes havia estat anteriorment inserit, això és, immediatament després dels ''Terminalia''; aquell dia és ara anomenat el ''Bisextum''.". ''Bissextum'' ve de bis-sisè. El 24 de febrer era anomenat pels romans "davant de diem ''sextum'' Kalendas Martias"; en els anys de traspàs, el dia 25 era anomenat "ante de diem ''bis sextum'' com en els anys normals.