Pedrenyal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m neteja Etiqueta: Edita des de mòbil |
||
Línia 1:
{{vegeu|l'arma de foc|Pedrenyal (geologia)}}
[[Fitxer:Pedrenyal-sXVII.jpg|thumb|Pedrenyal català del segle XVII]]
El '''pedrenyal''' és una [[arma de foc]] a manera de [[arma de foc|pistola llarga ]] (d'entre 2,5 i 3,5 pams),<ref name="González1857">{{ref-llibre|autor=Manuel Fernández y González|títol=El alcazar de Madrid; leyendas historicas|url=http://books.google.cat/books?id=kfRBAAAAIAAJ&pg=PA236|consulta=30 March 2011|any=1857|pàgines=236–}}</ref>
El seu funcionament era igual que el dels trabucs.
L'avantatge que tenia era que era més curt i més manejable tot i que la seva
Amb l'aparició de la ''clau de roda'', giny similar a l'emprat en els encenedors, es desenvolupà una arma de disseny autòcton: el pedrenyal. El armers especialitzats en la construcció d'aquest arma s'anomenaren pedranyalers o pedrinyalers.
Línia 9:
L'encesa de l'esquer s'obté mitjançant les espurnes que genera un giny mecànic (inicialment, la clau de roda, posteriorment, mitjançant l'anomenada ''clau de transició'', que donaria lloc a la ''de Miquelet'' o ''a l'espanyola''). Morfològicament contrasta la llargària del canó amb les reduïdes dimensions de l'empunyadura d'aquest. En els primers pedrenyals, dels segles XVI i XVII, (amb ''clau de roda'') l'empunyadura muntada es denominava de ''cua de peix'', per la similitud del seu extrem en dita forma, posteriorment, en el segle XVIII, l'empunyadura passà a tenir forma ovalada.
Donada la seva fiabilitat, molt superior a les de metxa, l'arma s'imposà ràpidament, convertint-se en l'arma característica dels bandolers. A més, en ser curta, la podien amagar fàcilment sota la capa i aproximar-se a les seves víctimes per matar-los o amenaçar-los.<ref name="FusterMarià">{{ref-llibre|cognom=Aguiló i Fuster|nom=Marià|títol=Diccionari Aguiló: materials lexicogràfics / aplegats per Marià Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu|url=http://books.google.cat/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA85|consulta=30 March 2011|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=85–|id=GGKEY:ZGKTFWR9GWW}}</ref>
L'abril del 1603, el llavors [[virrei de Catalunya]] [[Joan Terès i Borrull]] imposà la prohibició de qualsevol mena de pedrenyal, ja que en aquell any més de 300 persones foren assassinades amb aquesta arma.<ref>[http://www.11setembre1714.org/acarn/ACarn!9.pdf A Carn! num.9, gener 2009, pag.4]</ref> La indústria del pedrenyal passà plenament a la clandestinitat.
| |||