Consell General d'Aran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint pronoms (1) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
|employees =
|budget =
|minister1_name = Síndic d'Aran
|minister1_pfo = Carlos Barrera Sánchez
|minister2_name =
|minister2_pfo =
Línia 53:
}}
El '''Consell General d'Aran''' (en [[aranès]] '''Conselh Generau d'Aran''') és l'òrgan de govern autònom de la [[Vall d'Aran]]. Es va constituir oficialment després de les eleccions del [[1991]] i és format per 13 membres. Segons la Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre règim especial de la [[Vall d'Aran]], és integrat pel [[Síndic d'Aran]] (''Sindic''), pels Consellers Generals (''Conselhers Generaus'') elegits a les [[eleccions al Consell General d'Aran]] i que funcionen en Ple, i per la ''[[Comission d'Auditors de Compdes]]''.
==Història==▼
El [[1312]] fou incorporada novament a la corona d'Aragó. El rei establí el [[22 de juliol]] del [[1313]] la [[Querimònia]] (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de [[Jaume el Just]], modificant-se el sistema d'administratiu de la ''universitas'' al ''Conselh Generau d'Aran''.<ref>Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, ''[http://books.google.cat/books?id=UxBE_aTbZEIC&pg=PA84&dq=hist%C3%B2ria+Consell+General+d%27Aran&hl=es&ei=8GrgS6LfBYiL-QbhpJSgBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Documenta et scripta]'', p.82</ref> El privilegi fou reafirmat el [[1325]] per [[Alfons el Benigne|Alfons III]]. Ja havia estat concedit el primer privilegi a [[Lleida]] el [[4 de juliol]] del [[1306]].▼
L'elecció i el jurament dels consellers del ''Conselh Generau d'Aran'' se celebrava a l'
== Competències ==
[[Fitxer:Conselh Generau d'Aran.JPG|thumb|Seu del Consell General d'Aran, vista des de l'altre costat del riu [[Nere]]]]
Linha 91 ⟶ 97:
També corresponen al Consell General participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de la [[Diputació de Lleida]] i les aportacions dels municipis de la [[Vall d'Aran]].
D'aleshores ençà ha
== Partits polítics representats ==
Els partits polítics representats al Consell General d'Aran després de les [[eleccions al Consell General d'Aran]] de [[2011]] són:<ref>[http://www.gencat.cat/governacio/LOCALS2011/60VA/DVA09259CR_L3.htm Resultats de les Eleccions al Consell General d'Aran] Generalitat de Catalunya</ref>
*[[Convergència Democràtica Aranesa]]-[[Partit Nacionalista Aranès]]: 7/13
*[[Unitat d'Aran]]-Progrés Municipal-[[PSC]]: 5/13
* Partit Renovador Arties-Garòs: 1/13
▲==Història==
▲El [[1312]] fou incorporada novament a la corona d'Aragó. El rei establí el [[22 de juliol]] del [[1313]] la [[Querimònia]] (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de [[Jaume el Just]], modificant-se el sistema d'administratiu de la ''universitas'' al ''Conselh Generau d'Aran''.<ref>Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, ''[http://books.google.cat/books?id=UxBE_aTbZEIC&pg=PA84&dq=hist%C3%B2ria+Consell+General+d%27Aran&hl=es&ei=8GrgS6LfBYiL-QbhpJSgBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Documenta et scripta]'', p.82</ref> El privilegi fou reafirmat el [[1325]] per [[Alfons el Benigne|Alfons III]]. Ja havia estat concedit el primer privilegi a [[Lleida]] el [[4 de juliol]] del [[1306]].
▲L'elecció i el jurament dels consellers del ''Conselh Generau d'Aran'' se celebrava a l'esglesia de Sant Aurenç de Viella, que fou enderrocada en l'època de Madoz per raons estratègiques.<ref>Enciclopèdia Catalana, ''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0070493 Viella]''</ref>
== Vegeu també ==
Línia 109:
==Referències==
{{
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Conselh Generau d'Aran}}
* [http://www.aran.org
{{coord|42|42|10.41|N|0|47|45.93|E|region:ES-CT_source:euwiki_type:landmark|display=title}}
| |||