Viquipèdia

Divina gràcia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
En [[religió]] '''GràciaDivina gràcia''' indicaés l'ajutun sobrenaturalterme que,[[teologia|teològic]] segonspresent elen diverses [[cristianismereligió|religions]],. DéuHa concedeixestat adefinit com la personainfluència perdivina aque l’exerciciafecta delals humans per a béregenerar-se i l’abast[[sant]]ificar-se, deque lainspira benaventurança.impulsos [[virtut|virtuosos]]<ref>{{DIEC|Gràcia}}</ref> i que ajuda a resistir les proves i [[temptació|temptacions]];<ref>OED, 2nd ed.: grace(n), 11b</ref> així com una virtut o excel·lència individual d'orígen diví.<ref>OED, 2nd ed.: grace(n), 11e</ref> Per una coincidència significativa, la paraula [[hebreu|hebrea]] i la [[grec|grega]], traduïdes al [[llatí]] per ''gratia'', designen la font del do i l'efecte del do.<ref>{{GEC|0186479}}</ref>
 
== Cristianisme ==
El [[Nou Testament]] utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l'aliança instaurada per [[Jesucrist]], en oposició a l'antiga aliança, regida per la llei. Així, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres: és el do del seu fill encarnat en l'Esperit. Constitutivament, l'home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo. Així, la gràcia suposa per part de l'home una acceptació del do, que, com a tal, li és indegut.
{{AP|Gràcia (Cristianisme)}}
Al [[Cristianisme]] la gràcia és el favor gratuït i immerescut de [[Déu al Cristianisme|Déu]] per a salvar als pecadors i atorgar benediccions.<ref>OED, 2nd ed.: grace(n), 11a</ref> Els cristians ensenyen que la gràcia és un favor immerescut que Déu va lliurar a la [[humanitat]] quan va enviar el seu fill [[Jesús de Natzaret]] a morir en una [[crucifixió de Jesús|creu]] per a la salvació eterna.
 
Aquesta definició no cobreix tots els usos de la paraula als textos del [[Nou Testament]]. Per exemple, a {{Citar Bíblia|Lluc|2:40}} hi diu que "L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor." En aquest exemple, quan s'utilitza la definició de la gràcia que significa un favor immerescut no té sentit que el Crist sense pecat necessités la gràcia, el que denota un sentit més ampli relacionat simplement en donar l'aprovació. A {{Cita Bíblia|Gàlates|5:4}} s'indica que l'orgull repel·leix la gràcia i a {{Cita Bíblia|Jaume|4:6}} que la mansuetud l'afavoreix, el que denota que és un concepte ampli. James Ryle afirma que "la gràcia és la presència poderosa de Déu que et capacita per a ser el que Déu vol que siguis, i per a fer el que ell t'ha demanat que facis." Per la seva banda, Bill Gothard afirma que "la gràcia ens dóna el desig i el poder que Déu ens dóna per a fer la seva voluntat".<ref>{{cite web|last=Gothard|first=Bill|title=Grace and Faith|url=http://billgothard.com/teaching/grace/}}</ref> Ambdues definicions són més àmplies i permeten donar sentit al terme als textos bíblics.
 
Al [[Nou Testament]], la paraula traduïda com la gràcia és la paraula grega ''charis'' (en [[grec antic]] {{lang|grc|[[Wiktionary:χάρις|χάρις]]}}, pronunciat khar'-ece, que significa quelcom gratificant o bé manera o acte concret, literal, figuratiu o espiritual que influeix al cor i es reflecteix en la vida.<ref>[http://strongsnumbers.com/greek/5485.htm Strongnumbers.com Grk 5485]</ref><ref>Strong (2001) Grk entry number 5485 (p. 1653)</ref> Una paraula grega relacionada és [[carisma]] (do gratuït). Ambdósparaules es van originar d'una altra paraula grega, ''chairo'' (alegrar-se, estar content, encantat).<ref>Strong (2001) Grk entry numbers 5486 and 5463</ref> A l'[[Antic Testament]], en [[hebreu]] el terme utilitzat és ''chen'',<ref>{{citation|url=http://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=H02580&Version=kjv|title=Blue Letter Bible entry for Strongs Hebrew term 2580|publisher=[[Blue Letter Bible]] institute|accessdate=2011-01-01}}</ref><ref>[http://www.biblestudytools.com/lexicons/hebrew/nas/chen.html Biblestudytools.com "Chen"]</ref> que Strong defineix com un "favor, gràcia o encant, és una qualitat moral de la bondat que mostra una disposició favorable".<ref>Strong (2001) Hebrew entry number 2580 (p. 1501)</ref> ''Chen'' es tradueix majoritàriament per gràcia i per favor,<ref>Vegeu {{Citar Bíblia|Proverbis|11:16}} i {{Citar Bíblia|Cohèlet|9:11}})</ref> tot i que també es pot traduïr per a preciós{{Citar Bíblia|Proverbis|17:08}}.
 
Dins del cristianisme hi ha diferents conceptes de la gràcia. Els catòlics i els protestants usen la paraula en formes diferents. És un dels aspectes que segons Ryrie divideix el [[catolicisme]] i el [[protestantisme]], així com el [[calvinisme]] i l'[[arminianisme]], o bé el liberalisme modern del conservadorisme.<ref>Charles C. Ryrie, ''The Grace of God'' (Chicago: Moody Press, 1963), pp. 10-11.</ref> La doctrina catòlica ensenya que Déu ha impartit la Gràcia Divina a la humanitat, i utilitza els [[sagrament]]s per facilitar la recepció de la seva gràcia.<ref>http://www.saintaquinas.com/Justification_by_Grace.html</ref> Els protestants, generalment, no comparteixen aquest punt de vista. A l'Església Catòlica Déu atorga un estat de gràcia per el baptisme<ref>{{cite book|title=Catechism of the Catholic Church No. 1992|location=Vatican City-State|quote=Justification is conferred in Baptism, the sacrament of faith.}}</ref> en lloc de senzillament per la fe, i a través del [[sagrament]] de la [[penitència]] si s'ha comès un [[pecat mortal]].<ref>{{cite book|title=Catechism of the Catholic Church No. 1446|location=The Vatican|quote=Crist va instituir el sagrament de la Penitència per a tots els membres pecadors de la seva Església, sobretot per als qui, després del baptisme, hagin caigut en la tomba pecat, i així han perdut la gràcia baptismal i han ferit la comunió eclesial. És a ells que el sagrament de la Penitència ofereix una nova possibilitat de convertir-se i de recuperar la gràcia de la justificació. Els Pares de l'Església presenten aquest sagrament com "la segona taula de salvació després del naufragi que és la pèrdua de la gràcia.}}</ref> Un pecat mortal fa perdre l'estat de gràcia tot i que la gràcia de Déu segueixi actuant.
 
== Hinduisme ==
{{AP|Kripa (hinduisme)}}
Les devocions [[hindú]] o la literatura sobre [[Bhakti]] de l'Índia i el Nepal té moltes referències a la gràcia, anomenada [[kripa (hinduisme)|kripa]] en l'hinduisme, i que significa la clau requerida definitiva per a l'autorrealització espiritual<ref>[http://www.hindu.com/2005/06/30/stories/2005063000400900.htm Descent of divine grace] ''[[The Hindu]]'', June 30, 2005. Alguns, com l'antic savi [[Vashistha]], a la seva obra clàssica ''Yoga Vasistha'', considera que és l'única forma de transcendir l'esclavitud de la vida i assolir el [[karma]].<ref>[http://www.venkatesaya.com/241_vasistha01_months_tags/index.vasistha01_months_tags.php?m=12&d=27]</ref>
El filòsof hindú [[Madhvacharya]] va sostenir que la gràcia no era un regal de Déu, sinó que s'havia de guanyar.<ref>''Great Thinkers of the Eastern World'', Ian McGreal.</ref>
 
== Islam ==
{{AP|Fadl (Islam)}}
 
Umar Sulaiman Al-Ashqar, degà de la Facultat de Dret islàmic a la Universitat Privada de [[Zarqa]] ([[Jordània]]), va escriure que "El paradís és una cosa d'immens valor, una persona no el pot guanyar en virtut de les seves obres només, sinó per la gràcia i la misericòrdia d'Al·là".<ref>{{citation|url=http://www.call-to-monotheism.com/answering_common_questions_on_salvation_that_christians_pose_to_muslims|title=Answering Common Questions on Salvation That Christians Pose to Muslims|author=Bassam Zawadi|coauthor=Mansur Ahmed|accessdate=2011-01-01}}</ref> Aquesta postura és recolzada per un [[hadit]] que afirma que segons segons Abu Huraira, el profeta Muhammad va dir una vegada que "Cap de vosaltres pot entrar en el Paradís només en virtut dels seus actes... ni tan sols jo, sinó que Déu m'ha d'embolicar en la seva gràcia i misericòrdia."<ref>{{citation|title=Sahih Muslim, Book 39|chapter=Chapter 15: None Would Attain Salvation Because of his Deeds but it is Through Lord's Mercy, Number 6764|publisher=University of Southern California center for Jewish-Muslim engagement | url=http://www.usc.edu/schools/college/crcc/engagement/resources/texts/muslim/hadith/muslim/039.smt.html|accessdate=2011-01-01}}</ref>
 
==Referències==
{{Referències}}
 
==Bibliografia==
{{Esborrany de religió}}
* {{citation|title=The Strongest Strong's Exhaustive Concordance of the Bible|last=Strong|first=James| publisher=Zondervan|year=2001|isbn=978-0-310-23343-5}}
* {{citation|title=Stongnumbers.com|publisher=Online Parallel Bible Project (Biblos.com)|url=http://strongsnumbers.com/}}
* {{citation|title=Biblestudytools.com|publisher=[[Salem Web Network]]|url=http://www.biblestudytools.com}}
 
==Referències==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Gracia (Religio)}} <!--ORDENA generat per bot-->
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Divina_gràcia»