Aire condicionat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot canvia ISBN incorrecte
Línia 3:
El '''condicionament d'aire''' és un procés de tractament de l'aire ambient dels locals habitats; consisteix en regular les condicions quant a la temperatura ([[calefacció]] o [[refrigeració]]), [[humitat]], neteja (renovació, filtratge) i el moviment de l'aire dins dels locals usant [[Instal·lació constructiva|instal·lant]] màquines denominades genèricament '''aire condicionat'''. Si no es tracta la humitat, sinó només la temperatura, s'anomena '''climatització'''.
 
L'invent, definit com un ''aparell de tractament de l'aire'', fou patentat el mes de gener de 1906, però el terme ''aire condicionat'', fou encunyat per Stuart Cramer, un enginyer tèxtil de Carolina del Nord, qui patentà un humificador l'abril del mateix 1906.<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>
 
Entre els sistemes de condicionament es troben els autònoms i els centralitzats. Els primers produeixen la calor o el fred i tracten l'aire (encara que normalment no del tot). Els segons tenen un/uns condicionador/s que tan sols tracten l'aire i obtenen l'energia tèrmica (calor o fred) d'un sistema centralitzat. En aquest últim cas, la producció de calor sol confiar-se a [[caldera (calefacció)|calderes]] que funcionen amb combustibles. La de fred a [[màquines frigorífiques]], que funcionen per [[refrigeració per compressió|compressió]] o per [[refrigeració per absorció|absorció]] i porten el fred produït mitjançant [[sistema de refrigeració|sistemes de refrigeració]].
Línia 10:
 
== Refrigeració ==
[[Willis Haviland Carrier|Willis Carrier]], tot i que de família humil, aconseguí matricular-se a la universitat Cornell d'Ithaca (Nova York). Hagué de treballar per mantenir-se, però quatre anys després, el 1901, en sortí amb una llicenciatura en enginyeria elèctrica.<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>
En 1902 [[Willis Haviland Carrier|Willis Carrier]] va crear les bases de la refrigeració moderna i al trobar-se amb els problemes de l'excessiva humidificació de l'aire refredat, les de l'aire condicionat i va desenvolupar el concepte de climatització d'estiu.
 
En aquella època un impressor novaiorquès de Brooklin<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref> tenia greus dificultats en el procés d'impressió, que impedia el comportament normal del paper, obtenint una qualitat molt pobre per les variacions de temperatura, calor i humitat. Carrier es va posar a investigar per a resoldre el problema: va dissenyar una màquina específica que controlava la humitat per mitjà de tubs refredats, donant lloc a la primera unitat de refrigeració de la història. Ràpidament s'hi van interessar altres indústries que depenien dels factors ambientals per als seus processos de producció, com ara comestibles, tabac, pel·lícules o productes tèxtils i farmacèutics.<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>
 
Durant aquells anys l'objectiu principal de Carrier era millorar el desenvolupament del procés industrial amb màquines que permetessin el control de la temperatura i la humitat. Els primers en fer anar el sistema d'aire condicionat Carrier foren les industries tèxtils del sud dels Estats Units. Un clar exemple va ser la fàbrica de cotó Chronicle a [[Belmont]]. Aquesta fàbrica tenia un gran problema. Per l'absència d'humitat es creava un excés d'[[electricitat estàtica]] fent que les fibres de cotó es transformessin en borrissol. Gràcies a Carrier, el nivell d'humitat es va estabilitzar i el borrissol va quedar eliminat.
Línia 19:
Per la qualitat dels seus productes, un gran nombre d'indústries, tant nacionals com internacionals, es decantaren per la marca Carrier. La primera venda que es va realitzar a l'estranger va ser a la indústria de la seda de [[Yokohama]] al [[Japó]] en 1907.
 
En 1915, esperonats per l'èxit, Carrier i sis amics reuniren 32.600 dòlars i varen fundar "La Companyia d'Enginyeria Carrier", on el gran objectiu era garantir a l'usuari el control de la temperatura i humitat a través de la innovació tecnològica i el servei al client. En 1922 Carrier porta a bon port un dels invents de major impacte en la història de la indústria: "la refredadora centrífuga". Aquest nou sistema de refrigeració es va estrenar en 1924 en els grans magatzems Hudson de [[Detroit]], en els quals es van instal·lar tres refredadores centrífugues per a refredar el soterrani i posteriorment la resta de la botiga. El mateix any també s'instal·là en tres cinemes de Texas. Aquell estiu, totes tres sales van veure créixer espectacularment l'assistència d'espectadors.<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>
 
Tal va ser l'èxit, que immediatament es van instal·lar aquest tipus de màquines en hospitals, oficines, aeroports, fàbriques, hotels i grans magatzems. La prova de foc va arribar en 1925, quant a la companyia Carrier se li encarrega la climatització del cinema Rivoli<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=18-20 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref> de [[Nova York]] situat a Times Square. Es realitza una gran campanya de publicitat que arriba ràpidament als ciutadans i es formen llargues cues en la porta del cine. La pel·lícula que es va projectar aquella nit va ser ràpidament oblidada, però no ho va ser l'aparició de l'aire condicionat.
 
En 1930, als voltants de 300 cinemes tenien instal·lat ja el sistema d'aire condicionat. A finals de 1920, propietaris de petites empreses volien competir amb les grans distribuïdores, de manera que Carrier va començar a desenvolupar màquines petites. En 1928 es va fabricar un equip de climatització domèstic que refredava, escalfava, netejava i feia circular l'aire i amb una principal aplicació que era la domèstica, però la [[Gran Depressió]] en els Estats Units va posar punt final a l'aire condicionat en les cases. Fins després de la [[Segona Guerra Mundial]] les vendes d'equips domèstics no començaren a tenir importància en empreses i habitatges particulars.