Galè: diferència entre les revisions

Galè estava altament interessat en la importància de combinar idea filosòfica amb pràctica mèdica, una idea que expressava en el seu breu treball "que el millor metge sigui també un filòsof." Es negava a ser ubicat en una escola de pensament en particular, agafant aspectes de cada grup i combinant-los amb les seves pròpies idees per tal de formar la seva aproximació a la medicina. Era un defensor de la medicina com un camp altament interdisciplinari que es practicava millor fent servir teoria, observació, i experimentació conjuntament per a produir els resultats més complets. Aquesta actitud era en gran part un resultat de la seva educació plural que l'exposava a les quatre escoles essencials de pensament (Platònic, Peripatètics, Estoics, Epicuris), i li permetia triar i escollir aspectes de cadascuna d'elles. A la seva educació bàsica també va comptar amb ensenyaments de professors que pertanyien tant al grup racionalista com als empiristes, permetent-li inorporarincorporar els mèrits de les dues escoles.

Galè deu haver produït més treballs que cap altre autor de l'antiguitat, igualant la quantitat d'obres publicades per [[Agustí d'Hipona]].<ref name="kotrc">Kotrc Rf, Walters Kr. Una bibliografia del Corpus Galènic. Una llista revisada i ajust dels títols dels tractats en grec, llatí i àrab. ''Trans Stud Coll Physicians Phila''. Desembre de 1979;1(4):256-304</ref> Era tan profusa la producció de Galè que els texts que han arribat als nstresnostres dies transmeten gairebé la meitat de tota la [[literatura existent]] de la Grècia antiga.<ref name="kotrc"/><ref name="ustun">Ustun C. Galen and his anatomic eponym: Vein of Galen. Clinical Anatomy. Volum 17 edició 6na. 454-457, 2004;</Ref> Galè pot haver escrit més de 600 tractats, equivalent a aproximadament 10 milions de paraules. Encara que els treballs que han sobreviscut equivalen a uns 3 milions de paraules, es a dir, menys d'un terç de les seves producció completa. El 191, un foc al [[Fòrums Imperials|temple de la Pau]] va destruir molts dels seus treballs, especialment tractats de filosofia.

Com que els treballs de Galè no varen estarser traduïts al llatí en el període antic, i a causa de la [[caiguda de l'imperi Romà]] a occident, els estudis de Galè, junt amb la tradició mèdica grega globalment, va caure en decadència a l'[[Europa Occidental]] durant l'[[alta edat mitjana]], quan molt pocs estudiants llatins sabien llegir grec. Tanmateix, Galè i la tradició mèdica grega antiga continuava estudiant-se i seguint-se a l'[[Imperi Bizantí]]. Tots els manuscrits grecs existents de Galè varen estarser copiats per estudiants bizantins. En el període [[Abbàssida]] (després de 750), els [[àrabs musulmans]] varen començar a interessar-se, per primera vegada, en els texts científics i mèdics grecs, i algun dels texts de Galè es varen traduir a l'àrab, sovint per estudiants cristians sirians. Com a resultat, alguns texts de Galè existeixen només traduïts a l'àrab,<ref name="iep">[http://www.iep.utm.edu/g/galen.htm Boylen M. Galen. Enciclopèdia d'Internet de Filosofia]</ref> mentre altres existeixen només en traduccions llatines medievals de l'àrab. En alguns casos els estudiantestudiants miraven de traduir al grec les còpies llatines o àrabs, en els casos que l'original s'havia perdut.<ref name="kotrc"/><Ref>[http://repository.upenn.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1018&context=classics_articles Rosen Rm. Revissió de Vivian Nutton (ed.) Galen. ''On My Own Opinions''. Corpus Medicorum Graecorum 5.3.2 Galeni De Proprius Placentis. Bryn Mawr Classical Review 24 d'agost de 2000]</ref><ref name="nuttonchoice">[http://www.jstor.org/pss/639325 Nutton V. ''The Patient's Choice: A New Treatise by Galen. The Classical Quarterly, New Series''. Vol. 40, Núm. 1 (1990), pàg. 236-257](en anglès)</ref> Per a algunes de les fonts antigues, com [[Heròfil de Calcedònia]], l'inventari de treballs de Galè és tot el que sobreviu.

S'han fet diversos intents per classificar la vasta producció de Galè. Per exemple, Coxe (1846) va llistar un "Prolegòmen", o llibres introductoris, seguits per 7 classes de tractats que agrupen: [[Fisiologia]] (28 vols.), [[Higiene]] (12), [[Etiologia]] (19), [[Semiòtica]] (14), [[Farmàcia]] (10), [[Sangries|Sagnies]] (4) i [[Terapèutica]] (17), a més de 4 d'[[aforisme]]s, i treballs espuris.<ref name="Coxe">[http://oll.libertyfund.org/?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1988&chapter=128229&layout=html&Itemid=27 Coxe JR. The Writings of Hippocrates and Galen. Epitomised from the Original Latin translations. Philadelphia: Lindsay and Blakiston, 1846] (en anglès)</ref> El [[compendi]] més complet de les escriptures de Galè, superant fins i tot projectes més moderns com el ''[[Corpus Medicorum Graecorum]]'', és el compilat i traduït per [[Carolus Kühn]] de [[Leipzig]] entre 1821 i 1833.<ref name="kotrc"/> Aquest recull consta de 122 dels tractats de Galè, traduïts del grec original a llatí (el text es presenta en les dues llengües). Té més de 20.000 pàgines i es divideix en 22 volums amb 676 pàgines d'índex. Molts dels treballs de Galè s'inclouen al ''[[Thesaurus Linguae Graecae]]'', una biblioteca digital de literatura grega començada el 1972. Una altra font moderna útil és la [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica/galien_va.htm Biblioteca interuniversitaria de médicine] (Bium).