Aixera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
|||
Línia 23:
Descobriments arqueològics relativament recents (daten de finals dels anys 60 i dels anys 70 del segle passat), demostren que era venerada com la deessa consort de Jahvè. A una gerra de ceràmica (el denominat '''pithos A''') trobada al jaciment arqueòlogic de [[Kuntillet ˤAjrūd]] (hebreu: כונתילת עג'רוד; àrab: كونتيلة عجرود. Península del [[Sinaí]]) i datada entre el [[950 aC]] i el [[850 aC]] s'hi va trobar la inscripció: "que Jahvè de Šomərōn (=''Samaria'') et beneeixi i la seva [esposa] Aixerà"".<ref>Cf. Scheffler 2000:102</ref> Frederic Raurell (Raurell 1987:323) la tradueix així: «X diu: Digues a Y i a Yauˤasah i (a Z): | Us beneeixo | per Jahveh, el nostre guardià, i | per la seva Asherah»; a un altre pithos (el denominat '''pithos B''') s'hi llegeix la inscripció "Amaryo ha parlat: "digueu al seu senyor: <...> / Que Jahvè de Teman et beneeixi i la seva [esposa] '''Aixerà'''. / Que ell et beneeixi, / i que ell vetlli damunt teu, / i que ell sigui amb tu"<ref>Cf. Scheffler 2000:105</ref> (la traducció catalana del 1987 de Raurell (Raurell 1987:323) fa: «Amaryau diu: Digues al meu senyor (X): et beneeixo | per Jahveh (el nostre guardià) i per la seva Asherah»). Les diferents lectures i interpretacions de les inscripcions de Kuntillet ˤAjrūd es poden consultar a Binger 1997:167-175.
A una tercera inscripció, trobada el 1967 per William G. Dever a una tomba de [[Ḫirbet el-Qōm]] (hebreu: חורבת אל-קום; àrab: خربة الكوم -també transcrit com a Khirbat al-Kawm-, a una vintena de quilòmetres d'[[Hebró]], a la zona de transició entre la Xefelà (הַשְפֵלָה) i la regió de l'altiplà central de Judea) i datada epigràficament a la segona meitat del segle VIII a.C. (entre el [[800 aC]] i [[700 aC]] aC), hi diu: "ˀŪrīyāhū, el ric (o: "el governador"; o: "el cantor"), ha fet escriure això: / ˀŪrīyāhū ha estat beneït per Jahvè. / Ell l'ha salvat dels seus destrets (o: dels seus enemics) per [intercessió de] la seva [esposa] Aixerà. [Ho ha escrit] ˀOnyāhū".<ref>Seguint la traducció alemanya de Matthias Köckert (2005:12) que fa: «(1) Uriyahu, der Reiche, hat es schreiben [lassen]: (2) Gesegnet war Uriyahu vor Jahwe. (3) Und von seinen Feinden hat er ihn um seiner Aschera willen/durch seine Aschera errettet».<BR>Les tres primeres línies del text original (de les quatre de què consta) de la incripció de Ḫirbet el Qōm fa:<BR>1. אריה העשר כתבה (Raurell 1987:319: לאריהו. הקשׁב.
Segons l'[[arqueologia|arqueòleg]] [[William G. Dever]] la deessa Aixerà fou venerada durant segles per molts pobles semítics de [[Palestina]]. En el cas del [[judaisme]], [[Jahvè]], va evolucionar d'un simple déu consort d'aquesta deessa, passant per adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic, la classe política dominant, influenciada pels perses va rebutjar la resta de divinitats i convertí els hebreus a una nova religió [[Monoteisme|monoteista]].
| |||