Calendari: diferència entre les revisions

MésMés tard, es va instaurar l'any de Numa, amb dotze mesos i 355 dies. Aquest any va ser creat al voltant del [[700 aC]] pel segon rei de Roma, [[Numa Pompili]]. [[Censorí (gramàtic)|Censorí]] (c20) conta que a l'any de Ròmul se li van afegir cinquanta-un dies: "es va treure un dia a cada un dels mesos buits abans esmentats, que llavors sumats feien 57 dies, dels quals es van formar dos mesos, ''Ianuarius'' amb 29, i ''Februarius'' amb 28 dies. Així tots els mesos eren d'aquesta manera plens, i contenien un nombre senar de dies, llevat de ''Februarius,'' que era l'únic buit, i per això considerat més desafortunat que la resta." L'any va quedar de la següent manera: ''Martius,'' 31 dies; ''Aprilis,'' 29; ''Maius,'' 31; ''Iunius,'' 29; ''Quinctilis,'' 31; ''Sextilis,'' 29; ''September,'' 29; ''October,'' 31; ''Nouember,'' 29; ''December,'' 29; ''Ianuarius,'' 29; i ''Februarius,'' 28.

ElEl [[45 aC]] [[Juli Cèsar]] va encarregar a l'astrònom alexandrí [[Sosígenes (filòsof)|Sosígenes]] l'elaboració del seu calendari. Aquest va fixar la durada de l'any en 365 dies i sis hores, càlcul sorprenentment exacte donats els rudimentaris instruments de l'època, ja que el seu marge d'error va ser només d'11 minuts i 9 segons a l'any, és a dir, menys d'un segon per dia, però, a fi d'evitar complicacions, es va prendre de 365 dies de durada, afegint deu dies l'any de 355 dies. Censorí va escriure el següent text sobre això: "La confusió va ser al final portada tan lluny que Cèsar, el ''Pontifex Maximus,'' en el seu tercer consolat, amb Lèpid com a col·lega, va inserir entre novembre i desembre dos mesos intercalars de 67 dies, havent rebut ja el mes de febrer una intercalació de 23 dies, i va fer així que l'any complet consistís en 445 dies. Alhora va proveir contra una repetició d'errors similars en renunciar al mes intercalar, i en adaptar l'any al curs solar. Per a això, als 355 dies de l'any prèviament existent, va afegir-hi deu dies, que va distribuir entre els set mesos que en tenien 29, de tal manera que el gener, Sextilis i el desembre en van rebre dos cada un, i els altres només un; i aquests dies addicionals els va col·locar al final de cada mes, sens dubte amb el desig de no moure els diversos festivals d'aquelles posicions en cada un dels mesos que durant tant temps havien ocupat. Així, en el present calendari, encara que hi ha set mesos de 31 dies, els quatre mesos que originalment posseïen aquest nombre encara són distingibles pel fet de tenir els seus nonas el cinquè dia del mes. Finalment, en consideració del quart de dia que ell considerava que completava l'any, va establir la regla que, al final de cada quatre anys, un únic dia havia de ser intercalat on el mes havia estat anteriorment inserit, això és, immediatament després dels ''Terminalia''; aquell dia és ara anomenat el ''Bisextum''." ''Bissextum'' ve de bis-sisè. El 24 de febrer era anomenat pels romans "davant de diem ''sextum'' Kalendas Martias"; en els anys de traspàs, el dia 25 era anomenat "ante de diem ''bis sextum'' com en els anys normals.

* [[Calendari àtic]], en vigor a [[Atenes]] en l'[[Antiguitat clàssica]], és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus [[calendari lunisolar|lunisolar]]. LL'any atenès es componia de 12 mesos lunars. Al principi, cada mes comptava amb 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el [[lluna|cicle lunar]], alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l'any solar. Per remeiar-lo es va intercalar un dècim tercer mes de 30 dies després de cada segon any lunar. És el que s'anomena un cicle «trierètic». A cada any de 13 mesos se l'anomena «embolistic», nom que rep precisament del mes que és afegit (mes embolistic).

* [[Calendari maia]] lala base d'aquest calendari segons alguns està en cultures més antigues com l'olmeca, per a d'altres l'origen és propi de la [[Civilització maia]]; no existeix una documentació al respecte.Donat que és similar al calendari Mexicà es considera una evidència que en tota mesoamèrica utilitzaven el mateix sistema de calendari. El calendari [[maia]] consisteix de dos diferents comptes de temps que transcorren simultàniament: el Sagrat,''Tzolkin ' o Bucxok de 260 dies, el Civil, Haab' de 365 dies i el [[Compte Llarg]]. El calendari [[maia]] és cíclic, perquè es repeteix cada 52 anys maies. En el compte llarg, el temps de còmput comença el 0.0.0.0.0 4 ahau 8 cumkú [[13 d'agost]] del [[Segle XXXII aC]], i segons les presumptes profecies maies i particularment la setena indica que la data 13.0.0.0.0 4 ahau 3 kankin, és a dir, el [[21 de desembre]] de [[2012]] d.C donarà lloc a un cicle nou.

Des de temps antics, la vida de les societats s'ha organitzat bàsicament entorn de dos cicles temporals. Un és l'[[any]], la durada del qual és d'aproximadament 365 dies, ve donada per l'astronomia i l'altre, més breu, és el cicle de set dies o [[setmana]], en la durada del qual, malgrat ser una mica bastant més arbitrari estan d'acord les cultures més rellevants del món contemporani. UnsUns altres dos cicles també utilitzats en les cultures presents avui en dia, encara que de menor importància són el [[mes]] o lunació i l'[[Estació de l'any|estació]] o [[trimestre]].

'''B. Com agrupar les 52 setmanes que consta el "cos" de l'any '' ' '

:1) Si renunciem que el mes tingui un nombre enter de setmanes, podem dividir l'any en quatre trimestres de 91 dies, és a dir tretze setmanes, i cada un d'aquests trimestres en tres mesos de 31, 30 i 30 dies. Aquesta és la idea principal del [[calendari mundial]] i és la que suposa un canvi menor respecte del nostre calendari actual.

:3) Si renunciem que tots els mesos tinguin una durada igual o almenys aproximada, en podem dividir l'any en quatre trimestres de tretze setmanes, i cada un d'aquests trimestres en tres mesos de 4 o 5 setmanes cada un, és a dir 28 o 35 dies.