Revisió del 17:34, 12 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 8 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1293541 ← Edició anterior		Revisió del 22:12, 5 gen 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.888 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 31: == Hagiografia == ~~Les~~Les versions més antigues dels relats de la ''passio'' (passió o martiri) i de la ''inventio'' (descobriment del cos) que han perviscut, han estat redactades entre mitjans del [[segle VII]] i el començament del [[segle VIII]]. Una és del bisbe de [[Tours]], Gregori, dins del seu llibre sobre els màrtirs (''In glòria martyrum''), escrit abans de la fi del [[segle VI]]. Aquest dóna un resum de la ''inventio'' . Sembla probable l'existència d'un text anterior, perdut. Aquests relats són plens de tòpics hagiogràfics que han conduït a posar en dubte el seu valor històric. De totes maneres, l'arqueologia ha acabat de confirmar l'antiguitat del culte a Sant Quintí. Línia 44: </gallery> === Primera ''Inventio'' === ~~Segons~~Segons l'inventio, fou cinquanta-cinc anys més tard quan l'Eusèbia, una rica cega, que vingué de Roma a causa d'un somni, va a ''Augusta Viromanduorum'' per trobar les despulles de Quintí. L'indret exacte era desconegut, però en resposta a les seves pregàries, Eusèbia és guiada cap a l'indret correcte, on el cos i el cap del màrtir ressorgeixen de les aigües, miraculosament intactes. En el moment de la transferència del cos, que Eusèbia volia fer enterrar a [[Vermand]], els bous que el transporten s'haurien parat dalt d'un pujol prop d'Augusta Viromanduorum. Interpretant aquest senyal com la manifestació una voluntat superior, Eusèbia féu enterrar [[Quintí]] en aquest indret; construí una capella i recobrà la vista. L'edifici, ampliat successivament, és l'origen de l'actual [[basílica]] de la ciutat de [[Saint-Quentin]], un dels més vastos edificis gòtics francesos. === Segona ''inventio'' === ~~La~~La vida de [[Eloi de Noyon\|Sant Eloi]] (principalment escrita al segle VII) diu que l'emplaçament exacte de la tomba havia estat oblidat i que el bisbe, després de diversos dies d'escorcoll a l'església, troba finalment la tomba d'una manera miraculosa. Quan l'obre, el cel nocturn és il·luminat per una gran llum i una agradable «olor de santedat» s'escampa a l'església. Aquesta segona ''inventio'' s'hauria produït al [[641]]. Les recerques arqueològiques recents ensenyen que aquest relat és àmpliament fals, ja que l'emplaçament de la tomba era present, dins de l'església, per un monument de fusta, des de mitjans del [[segle IV]]. Línia 59: </gallery> == Culte == ~~El~~El culte a sant Quentin ha estat important en el transcurs de l'Edat Mitjana, en particular al Nord de França. Això es veu clarament en el cicle hagiogràfic elaborat al voltant del perseguidor Rictiovarus (cf "''el cicle de Rictiovar''" definit per Camille Jullian), que és visiblement desmarcat del corpus hagiogràfic de Sant Quintí. En efecte, els hagiògrafs de l'alta Edat Mitjana que redactaren les vides de sants, suposats contemporanis [[Crispí i Crispinià]], [[Valeri i Rufí]] de Bazoches (Aisne), [[Fuscià, Victoric i Gencià]] de Sains-en-Amiénois (Ordena), santa Macra de Fismes (Aisne) i del nen Just de Saint-Just-en-Chaussée (Oise), s'han referit al text en relació amb Sant Quintí. Tot això demostra el gran renom d'aquest sant a l'escala regional del nord de França.

Sant Quintí: diferència entre les revisions