Hussites: diferència entre les revisions

Els '''hussites''' són els membres dels moviments [[reforma protestant|reformistes]], en l'àmbit religiós i social, sorgits a [[Bohèmia]] al [[segle XV]], arran de la predicació i activitat de [[Jan Hus]], de qui prenen el nom.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Turnbull |nom=Stephen |títol=The Hussite Wars 1419-36 |url=http://books.google.es/books?id=9ntLB8W-cVQC&pg=PA6&dq=jan+hus+hussite&hl=ca&sa=X&ei=F7STUofRN6a_0QX6voCQDA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=jan%20hus%20hussite&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2004 |pàginesp=6-7 |isbn=1841766658}}</ref> De gran rellevància entre el segle XV i el XVII, les tradicions hussites són avui representades per diverses comunitats protestants: l'Església Morava, la Unitat dels Germans i l'Església Hussita Txeca.

Arran de les rebel·lions, el rei [[Venceslau IV de Bohèmia]] volgué excloure els hussites dels càrrecs públics i religiós. Aquest fet provocà una sublevació el [[30 de juliol]] del [[1419]]: un grup de taborites, guiats per Žižka, feren la [[Primera Defenestració de Praga]]<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Turnbull |nom=Stephen |títol=The Hussite Wars 1419-36 |url=http://books.google.es/books?id=9ntLB8W-cVQC&pg=PA8&dq=1419+Defenestration+of+Prague&hl=ca&sa=X&ei=DYbAUoDFLqeQ0AXLjoHgDg&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1419%20Defenestration%20of%20Prague&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2004 |pàginesp=7-.8 |isbn=1841766658}}</ref> i mataren set magistrats que no havien volgut alliberar els taborites detinguts prèviament.

Poc després, el rei Venceslau morí i el succeí el seu germanastre [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic]], llavors rei d'Alemanya. En [[1420]], amb l'excusa que el papa [[Martí V]] havia emès la butlla ''Inter cunctas'' que excomunicava els hussites i promulgava una [[croada]] contra ells, l'emperador envaí Bohèmia. Entre 1420 i 1434 es desenvoluparen les [[guerres hussites]], que començaren amb alguns triomfs de les tropes hussites comandades per [[Jan Žižka]].<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Turnbull |nom=Stephen |títol=The Hussite Wars 1419-36 |url=http://books.google.es/books?id=9ntLB8W-cVQC&pg=PA8&dq=1419+Defenestration+of+Prague&hl=ca&sa=X&ei=DYbAUoDFLqeQ0AXLjoHgDg&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1419%20Defenestration%20of%20Prague&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2004 |pàginesp=9 |isbn=1841766658}}</ref>

Els utraquistes continuaven seguint les doctrines de Hus; en 1462, [[Pius II]] declarà els ''Compacta'' nuls<ref>{{CitacióRef-llibre |cognom=Giesler |nom=Johann Karl Ludwig |cognom2=Hull |nom2=John Winstanley |títol=A compendium of ecclesiastical history |volum=vol.5 |url=http://books.google.es/books?id=npwXAAAAYAAJ&pg=PA145&dq=Compacta+1462+pope&hl=ca&sa=X&ei=y_7MUpviG4WN7AartIDACA&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Compacta%201462%20pope&f=false |llengua=anglès |editorial=T. & T. Clark necessària|data=octubre1855 de|pàgines=145 2013|isbn=}}</ref> i prohibí la comunió sota les dues espècies, reconeixent [[Jordi de Podebrady]] com a rei de Bohèmia només amb la condició que havia de prometre la subjecció absoluta a l'Església Romana en qüestions de fe. Podrebrady refusà, però el seu successor, [[Vladislau II de Bohèmia i Hongria]], afavorí el catolicisme i perseguí alguns clergues calixtins. El conflicte amb els utraquistes va anar creixent fins que en [[1485]], la Dieta de [[Kutná Hora]] arribà a un acord entre les dues parts que duraria trenta un anys. En 1512, la dieta decretà la igualtat de drets entre les dues religions, de manera permanent.