Tanit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
culte a Eivissa |
||
Línia 8:
== Culte ==
Es va venerar Tanit a l'àrea d'influència púnica de l'oest del Mediterrani, des de [[Malta]] fins a [[Cadis]] durant l'època hel·lenística. Del segle V aC en endavant, el culte a Tanit s'associa al de Baal-Hammon, per la qual cosa va rebre l'epítet de ''pene baal'' ("cara de Baal") i el títol de ''rabat'', femení de ''rab'' (sobirà, governador).<ref>Markoe 2000:130.</ref> Al nord d'Àfrica, on les inscripcions i altres materials són més nombrosos, Tanit va ser també la deessa celestial de la guerra, una deessa mare virginal (no casada) i dida i, menys específicament, un símbol de fertilitat, com altres divinitats femenines. Hi ha diverses deesses gregues que s'identifiquen amb Tanit per la sincrètica ''[[interpretatio graeca]]'', que reconeix com a divinitats gregues amb realitzacions foranes divinitats de la major part de les cultures no hel·lèniques.
El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'[[illa d'Eivissa]], on la deessa va ser adorada fins a la cristianització, al [[segle II]]. A Eivissa és on més estàtues de la deessa s'han trobat, la més coneguda de les quals és la trobada a la cova d[[es Culleram]], a [[Sant Vicent de sa Cala]]. ▼
El santuari excavat a [[Sarepta]] al sud de Fenícia revela una inscripció que la identifica per primera vegada a la seva terra original i la relaciona segurament amb la deessa fenícia [[Astarte]] (Ishtar).<ref>James B. Pritchard, ''Recovering Sarepta, a Phoenician City'' (Princeton: Princeton University Press) 1978.; vegeu [[Sarepta]]. La inscripció diu <small>TNT TTRT</small>, i es pot identificar Tanit com a epítet d'Astarte a Sarepta, per tal com l'element TNT no apareix als [[nom teòfor|noms teofòrs]] en contextos púnics (Ahlström 1986, p. 314).</ref>
== Culte a Eivissa ==
▲El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'[[illa d'Eivissa]], on la deessa va ser adorada fins a la cristianització, al [[segle II]]. A Eivissa és on més estàtues de la deessa s'han trobat, la més coneguda de les quals és la
Els fenicis van portar-hi el culte abans de l'any 654 aC en el seu camí cap a ''Gadir'', l'actual [[Cadis]]. Eivissa era un bon lloc per fondejar les naus, per la qual cosa colons procedents de Gadir s'hi van establir i van generar una economia pròpia que comerciava amb els pobles de la costa [[Península Ibèrica||peninsular]] propera.<ref>Gutiérrez Medina, M. Lluïsa, ''Fenicis i cartaginesos: Tanit d'Eivissa''. Barcelona: Graó, 1991, p. 3</ref> El 1907 es va descobrir el santuari rupestre des Culleram, on els fidels dipositaven terracotes votives a Tanit i altres divinitats i li feien sacrificis d'animals. Les terracotes estaven pintades i representaven un bust alat de la deessa delimitat per flors de lotus, un disc solar o una mitja lluna.<ref>Gutiérrez Medina, ''Ídem'', p. 5</ref>
==Sacrifici d'infants==
Linha 28 ⟶ 31:
A la novel·la de [[Gustave Flaubert]] ''[[Salammbô]]'' (1862), el personatge que dóna nom a la llibre és una sacerdotessa de Tanit. Mâtho, el protagonista principal, un mercenari libi rebel durant la guerra amb Cartago, penetra al temple de Tanit i en roba el vel.<ref>Laurence M. Porter, ''Gustave Flaubert's "Madame Bovary": A Reference Guide'' (Greenwood, 2002), p. XXXI</ref>
==
* [[Poblament fenici de Sa Caleta]]
==Referències==
{{Reflist}}
| |||