Garrigar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Polisèmia
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Garriga Tossal.JPG|thumb|Garriga al Tossal a la muntanya més alta de [[Serra de Castelltallat|Castelltallat]]. A l'esquerra un [[càdec]], al front [[garric]]s a la part de dalt roures ([[Quercus cerrioides]])]]La '''garriga''' és un tipus particular d'agrupament vegetal, el format pel [[garric]], en [[geobotànica]], inclòs dins l'[[aliança fitosociològica]] ''[[Rhamno-Quercion cocciferae]]''.
{{polisèmia}}
La '''garriga''' o '''garrigar''' és un agrupament vegetal, on predomina el [[garric]], en [[geobotànica]], inclòs dins l'[[aliança fitosociològica]] ''[[Rhamno-Quercion cocciferae]]''. Per extensió, s'anomena garriga a les [[Formació vegetal|formacions]] arbustives baixes, on una persona dreta hi sobresurt, tant si el garric hi és present com si no. De fet, a les illes [[Balears]] el terme garriga és prou estès tot i que el garric hi és molt escàs. La garriga pròpiament dita (o sigui, la garriga dominada pel [[garric]]) es troba als dominis climàcics de l'[[alzinar amb marfull]] i de la [[màquia litoral]] litoral sobre terrenys calcaris[[calcari]]s i es veu molt afavorida per incendis repetits que impedeixen la seva evolució cap al bosc o la màquia. Ambdues característiques lliguen força amb les preferències del [[garric]], que és una planta calcícola i que rebrota vigorosament després del foc. El terme garriga apareix en força topònims, com ara la [[comarca]] de [[les Garrigues]] i la població de [[la Garriga]] ([[Vallès Oriental]]).
[[File:Garriga Tossal.JPG|thumb|Garriga al Tossal a la muntanya més alta de [[Serra de Castelltallat|Castelltallat]]. A l'esquerra un [[càdec]], al front [[garric]]s a la part de dalt roures ([[Quercus cerrioides]])]]La '''garriga''' és un tipus particular d'agrupament vegetal, el format pel [[garric]], en [[geobotànica]], inclòs dins l'[[aliança fitosociològica]] ''[[Rhamno-Quercion cocciferae]]''.
 
Per extensió, s'anomena garriga a les [[Formació vegetal|formacions]] arbustives baixes, on un home dret hi sobresurt, tant si el garric hi és present com si no. De fet, a les illes [[Balears]] el terme garriga és prou estès tot i que el garric hi és molt escàs.
 
La garriga pròpiament dita (o sigui, la garriga dominada pel [[garric]]) es troba als dominis climàcics de l'[[alzinar amb marfull]] i de la [[màquia litoral]] sobre terrenys calcaris i es veu molt afavorida per incendis repetits que impedeixen la seva evolució cap al bosc o la màquia. Ambdues característiques lliguen força amb les preferències del [[garric]], que és una planta calcícola i que rebrota vigorosament després del foc.
 
El terme garriga apareix en força topònims, com ara la [[comarca]] de [[les Garrigues]] i la població de [[la Garriga]] ([[Vallès Oriental]]).
 
== Vegeu també ==
Linha 12 ⟶ 6:
*[[Erm]]
*[[Bosc]]
 
==Enllaços externs==
* {{cite web | url = http://www.educ-envir.org/~euziere/science/rubrique.php3?id_rubrique=31
| title = Garrigues en pays languedocien | language = francès | publisher = Ecologistes de l'Euzière
| year = 2007 | accessdate = }}
* {{cite web| language = anglès
| url = http://www.southerntimes.net/History-of-the-Garrigue.html
| title = History of the Garrigue
| first = Peter | last = Shield
| publisher = Southern Times
| accessdate = }}
 
{{Esborrany de flora}}