Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 24:
L'any 1964 morí Font i Quer, després de gairebé 25 anys en un segon pla, encarregat de la secció de Flora Hispànica de l'Institut Botànic, càrrec honorífic i mig remunerat. Va deixar a mitges un projecte que havia començat en els darrers anys de la seva vida i que comptava amb el suport de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]: la creació de la [[Flora dels Països Catalans]], que més tard es faria realitat gràcies al ferm capteniment i dedicació d'[[Oriol de Bolòs]] i de [[Josep Vigo]].
 
Entre altres càrrecs, va ser professor de farmàcia i botànica a la [[Universitat de Barcelona]] i a l'[[Escola Superior d'Agricultura de Barcelona]]. Després de la guerra va treballar a l'Editorial Labor. Fou Soci Fundador del [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages]]. Fou president de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] (1931–1934), va ser membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] des del [[1942]] (de la qual institució n'acabà sent President l'any 1958) i de la Société Botanique de Ginebra, vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París ([[1954]]) i d'Edimburg ([[1964]]) i doctor ''honoris causa'' per la Universitat de [[Montpeller]].
 
Fou el gran normalitzador de la lexicografia botànica catalana i també castellana. Va ser encarregat de la coordinació de la terminologia botànica del Diccionari de Pompeu Fabra i va normalitzar els vocables en l'obra "Iniciació a la botànica" escrita per als seus alumnes d'agricultura. En llengua castellana va escriure el "Diccionario de Botánica" publicat per l'Editorial Labor.
 
== Obres i reconeixements ==
Pius Font i Quer va ser un gran formador (les seves obres també eren de [[divulgació]]) de la terminologia botànica popular i científica en [[llengua catalana]] i [[castellà|castellana]]. Les obres amb més ressò són: ''[http://jolube.wordpress.com/2010/05/12/diccionario-botanica-font-quer-en-pdf/ Diccionario de Botánica]'' (1953) —que és obra de referència per a estudiants de Botànica—, ''Plantas medicinales'' (1961) encara avui reeditada per Editorial Península i ''Botánica pintoresca'' (1958). Les seves recerques van abraçar especialment Catalunya, el sud del [[País Valencià]] i les illes d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i de [[Formentera]].
 
Algunes espècies o subespècies s'anomenen en honor seu amb la llatinització dels seus cognoms: ''fontqueri''. L'any 20112013 es va inaugurar a Lleida un jardí botànic anomenat Arborètum Pius Font i Quer, en honor seu.<ref>lamalla.cat, [http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=447380 Lleida inaugura el nou Arborètum del Parc Científic]</ref>
 
El 2011, es va decidir de donar el nom de [[Arborètum Dr. Pius Font i Quer]] a l'[[arborètum]] nou de LLeida.<ref name="jtort">Joan Tort, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/383241-jardi-per-a-cientifics-i-escolars.html Jardí per a científics i escolars»], al l'[[Avui]], 15 de marc de 2011, pàgina 31</ref>