Potencial químic: diferència entre les revisions

{{millorar introducció}}

Sigui un sistema format per dues fases, I i II, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una [[pressió]] i [[temperatura]] determinades. Si aquest sistema està en [[equilibri químic|equilibri]] és perquè l'[[energia de Gibbs]] molar de cada fase és igual:

 

Aquesta identitat seguirà essent vàlida si, en lloc de dues, hi hagués més fases en equilibri. Per una altra part, sabem que si una d'elles és major que l'altra el sistema no està en equilibri i es desplaçarà espontàniament reduint la ''G_m'' major i augmentant la ''G_m'' menor fins que els seus valors coincideixin. Per tant l'[[energia de Gibbs]] molar, ''G_m'', d'una substància es comporta com una magnitud de [[potencial termodinàmic]]. Així la fase més estable és la que té el valor ''G_m'' més baix, i si hi ha una transformació espontània, és des de valors alts de ''G_m'' a valors baixos. Exactament de la mateixa manera que una [[càrrega elèctrica]] positiva es mou en un camp de [[potencial elèctric]] de valors alts a valors baixos de [[potencial elèctric]]; o una [[massa]] es mou des d'un punt elevat (amb [[potencial gravitatori]] alt) fins a un altre punt més baix (amb [[potencial gravitatori]] menor). També s'observa que tenen dimensions semblants: el [[potencial elèctric]] ''energia/càrrega''; el [[potencial gravitatori]] ''energia/massa''; i l'[[energia de Gibbs]] molar ''energia/mol''. Per això l'[[energia de Gibbs]] molar s'anomena '''potencial químic''', i es representa pel símbol ''μ''. Un potencial representa una variació d'una energia, en aquest cas és l'[[energia de Gibbs]] i ho podem representar així: