Arnau Mir de Tost: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m format |
||
Línia 1:
[[Fitxer:LiberErmengol Arnau.jpg|right|thumb|200px|Arnau encomanant-se a [[Ermengol II d'Urgell]] abans de prendre del castell d'[[Àger]] (''[[Liber feudorum maior]]'').]]
'''Arnau Mir de Tost''' fou un noble i militar del [[comtat d'Urgell]] al [[segle XI]], nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.<ref> avui un despoblat al municipi de [[Pla de Sant Tirs]] </ref> Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda amb la que van comprar al comte el [[castell de Llordà]].<ref name="Sapiens2">{{Citar publicació | cognom= Rego| nom = Lurdes | article = La ruta d'Arnau Mir | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 95 |data = setembre 2010 | pàgines = p. 64-65 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="romanic obert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/arnau_mir_de_tost?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=4&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=2 |consulta=18 gener 2014|títol=
A partir d'aquest castell, que va ampliar per convertir-lo en una base amb vocació ofensiva va projectar els seus dominis cap al sud conquerint l'alcassaba d'[[Àger]], sent nomenat senyor d'Àger. Va dominar i repoblar la vall d'Àger. Els musulmans van reconquerir Àger (es discuteix si una o dues vegades, el 1041 i 1048) i foren expulsats cada vegada per Arnau de Tost.<ref name="en guàrdia">[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=160879 ''Arnau Mir de Tost''] Capítol del programa ''En guàrdia'' núm. 187 de Catalunya Ràdio, del 16 de desembre 2007.</ref>
Línia 6:
Al llarg de la seva vida va aplegar un bell patrimoni, amb més de trenta castells. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. També va arribar a fortificar la vall del Sió, amb el [[Castell de Florejacs]] per exemple. A més, després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del [[papa Nicolau II]] la independència de la [[canònica d'Àger]] respecte als bisbes (sobretot [[bisbe d'Urgell|del d'Urgell]]) i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li facilità el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori.<ref name="en guàrdia"/>
Sota la bandera del comtat de Barcelona conquerí les importants viles de Camarasa i Cubells i després va participar destacadament en la [[croada contra Barbastre]] amb [[Ermengol III]]. Els andalusins van recuperar després la vila que Ermengol III va defensar i va morir en la lluita ([[17 d'abril]] de [[1066]]).;<ref name="enciclopèdia">
Fundà el [[vescomtat d'Àger]]<ref name="en guàrdia"/> i peregrinà a [[Terra Santa]].<ref name="en guàrdia"/> El 1072 va redactar testament i va morir poc després sense fills mascles, passant el vescomtat d'Ager a la seva filla Lletgarda, casada amb Ponç Guerau de Cabrera vescomte de Girona. Un altra filla, Valença, es va casar amb el comte Ramon IV del Pallars Jussà.
| |||