Esbarzer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correcció d'errors ortogràfics i gramaticals |
Separació |
||
Línia 17:
L''''esbarzer''',<ref>{{diec|esbarzer|text=esbarzer}}</ref> '''abatzer''',<ref name="DCVB">[[Antoni Maria Alcover]], [[Francesc de Borja Moll]], ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' [http://dcvb.iecat.net/ Consultar]</ref> '''arça''',<ref name="DCVB"/> '''romeguer'''<ref>{{diec|romeguer|text=romeguer}}</ref> o '''romeguera'''<ref>{{diec|romeguera|text=romeguera}}</ref> és una planta del subgènere ''Rubus''<ref name="bolòs"/> (també anomenat ''Eubatus'') dins del gènere ''[[Rubus]]'' i la família de les [[rosàcies]].
==
És la planta dominant de la majoria de [[esbarzer|bardisses]].<ref name="folch">{{cita folch}}</ref>▼
Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són ''Rubus caessius'' i, sobretot, ''Rubus ulmifolius'', però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,<ref name="bolòs">{{cita bolòs}}</ref> tot i que en haver-hi molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.▼
Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts [[aculi]]s amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota.
Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una [[mel]] molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, [[mel monofloral]].
Linha 25 ⟶ 23:
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada [[móra (esbarzer)|móra]], verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el ''[[Rubus idaeus]]'' (la [[gerdera]]) i el ''[[Rubus saxatilis]]''.<ref name="bolòs"/>
==Usos==
La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
== Ecologia ==
▲És la planta dominant de la majoria de [[esbarzer|bardisses]].<ref name="folch">{{cita folch}}</ref>
▲Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són ''Rubus caessius'' i, sobretot, ''Rubus ulmifolius'', però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,<ref name="bolòs">{{cita bolòs}}</ref> tot i que en haver-hi molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.
A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
| |||