Andreu Crespí i Salom: diferència entre les revisions

El 1927 ingressaingressà en el [[Partit Republicà Federal de Mallorca]] i a les eleccions municipals d’abril de 1931 ésva ser elegit regidor de l’ajuntamentl’Ajuntament de Palma per aquest partit. Després de la proclamació de la IISegona República, s’afilias’afilià al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSOE) (maig 1931). A les segones eleccions municipals del 1931 ésva ser elegit regidor de l’ajuntamentl’Ajuntament de Palma pel PSOE i ésfou president de la comissió municipal de cultura. A més fava fer part de les comissions de policia, govern, beneficència i sanitat, foment i hisenda. DónaDonà suport al Pla de Construccions Escolars. Com a membre de la Diputació provincial s’encarregas’encarregà de la Clínica Mental i de l’orfenat. D’altra banda, participaparticipà en la fundació (1930) i ésen va ser vicepresident de la Lliga Laica, l’objecte de la qual ésera la laïcització de l’escola. El 1932 ésva ser nomenat tinent de batle (1932-34), càrrec que ocupaocupà fins a la suspensió de l’ajuntamentl’Ajuntament a causa de l’anomenada Revolució d’octubred’Octubre. Arran d’aquest fet se’n va anar a Paris, on resideixresidí fins al gener de 1936. El febrer de 1936 recuperarecuperà el càrrec de regidor de l’ajuntamentl’Ajuntament de Palma, però el deixadeixà per considerar-lo incompatible amb la direcció de l’Institut de Felanitx.

Com a militant del PSOE representarepresentà la FSB en el XIII Congrés (1932) i faformà part de la comissió de “El''El Socialista y prensa socialista”socialista''. ÉsVa ser vicepresident i secretari de la FSB.

== Activista cultural ==
A més, ésva ser vocal i comptador de la Junta de l’Associaciól’[[Associació per la Cultura de Mallorca]]. PublicaPublicà col•laboracions a la “La[[''La Nostra Terra”Terra'']] i al Bolletí de la [[Societat Arqueològica Lul•liana]]. També és membre de la [[Federació de Treballadors de l’Ensenyança]] i organitzaorganitzà l’escola nocturna per a obrers de la Unió Obrera. PromouPromogué l’ús del català i la cultura mallorquina. El 1936 signasignà el manifest Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans. Casat (1935) amb Maria Plaza, ésva ser el pare d’Andreud’[[Andreu Crespí Plaza]] (Palma, 1943).

Arran de l’aixecament militar de juliol del 1936 és empresonat al Castell de Bellver (30 juliol) i, posteriorment, al camp de concentració de la Fontsanta de Sant Joan (gener-març 1937), Can Mir (Palma) i a la presó provincial. El setembre de 1937 és condemnat per un consell de guerra a 30 anys de presó per adhesió a la rebel•lió. A més, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques el sanciona (1939) amb una multa de 45.000 ptes. Alliberat el 23 de març del 1942, es desterrat a Alzira durant mig anys. Inhabilitat per a la docència pública, es dedica a l’ensenyament privat. Després del restabliment de la democràcia, participa en els actes públics del PSOE durant la campanya electoral de 1977 a Palma. Mor 9 anys després als 85 d’edat.

A principi del curs 1961/62 faig part d’un grup d’estudiants del curs preuniversitari de l’Institut Ramon Llull (Palma) que dues vegades per setmana pren classes de reforç d’anàlisi matemàtica i física amb Andreu Crespí. A mesura que passen els mesos, alguns membres del grup es desanimen i deixen les classes de l’Institut i les de reforç d’Andreu Crespí. El desànim afecta cada vegada més estudiants del grup, de manera que aviat a les classes de reforç hi assisteixo sol. Per a mi aquestes classes en solitari constitueixen una experiència d’allò més intensa i enriquidora, que ell no vol suspendre. Tampoc no accepta de passar-me a un altre dels grups de reforç d’alumnes del mateix nivell provinents d’altres centres. Sempre he cregut que el fet responia a l’amistat que el lligava als meus oncles Miquel Alenyà Ribas (telegrafista), germà del meu pare, i Lluís Fuster Miró-Granada (arquitecte), germà de la meva mare i padrí meu de fonts, amb els quals compartia tertúlies, una d’elles a la Granja Reus. Havia estat condeixeble de batxiller de Lluís Fuster i era antic company de presó al Castell de Bellver i a Can Mir de Miquel Alenyà. Les classes, que fa en llengua catalana, no tenen interrupcions, ni talls per al descans, ni digressions, i duren hora i mitja. Fa les classes a un pis que és sobre el que ocupa com a habitatge familiar. Des d’una finestra que dóna a la plaça que hi ha al davant del Portal del Palau Episcopal sovint guaitava per indicar-nos, amb gestos i alguna veu, que acceleréssim la pujada a la classe. Record que detestava que els seus alumnes, quan raonaven o feien una exposició, establissin conclusions a partir de supòsits implícits. Per això s’agradava de demanar-los amb èmfasi que no “prenguessin acords” i que fossin rigorosos. Com a professor governa el ritme de les classes, hi desplega una gran activitat i manté viva l’atenció dels alumnes. Fa ús d’un to de veu alt i sonor. Sense dir-ho demostra la passió que sent pel saber, la docència i l’aprenentatge dels deixebles. En els darrers anys 70 vaig coincidir amb ell en diverses ocasions. ¿Com va l’economia? em demanava. Les meves respostes una mica exagerades i un tant destraleres el feien riure de bon gust. Bibliografia GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, “Crespí Salom, Andreu”, t. 4, pàg. 200, Palma 1993. FUNDACIÓN PABLO IGLESIAS, “Andrés Crespí Salom”, Diccionario biográfico, pàg. 441-442, Madrid 2012. Maria de la Pau GENER, “Andreu Crespí”, Memoria Civil, núm. 14, ‘Baleares’, 6-IV-1986. Joan MARTORELL, “Andreu Crespí. Apoximación biográfica”, Centre d’Estudis Gabriel Alomar, Palma 1989. Joan PLA GARCIA “Andreu Crespí i Salom”, ‘Las Orlas’, pàg. 22 i 23, Barcelona 1989. Jaume POMAR, "Maria Plaza", 'Memoria civil, núm. 2, 'Baleares',