Diferència entre revisions de la pàgina «Grandesa d'Espanya»

cap resum d'edició
m (Robot afegeix: de, en, fr, ko)
La '''grandesa d'Espanya''' és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'[[Espanya]], que és la que correspon als fills del monarca.
 
Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la [[Corona de Castella]], de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Navarra]]. En l'escalafó de l'aristocràcia europea se situen darrera de les Casescases Reialreials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de [[França]] i d'[[Anglaterra]].
 
L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. L'any [[1520]], després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats "«parents"» els segons eren "«cosins"», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.
 
[[categoria:NoblesTítols nobiliaris]]
[[categoria:Espanya]]
 
Usuari anònim