Josep Feliu i Codina: diferència entre les revisions

'''Josep Feliu i Codina''' ([[Barcelona]], {{Data naixement|1854|6|11}}<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/blanco.y.negro/1920/08/29/026.html «Don José Feliú y Codina» {{es}}], ''[[ABC (diari)]],'' 29 d'agost de 1920</ref> - [[Madrid]] [[2 de maig]] de [[1897]]) <ref>[http://www.calatayud.org/enciclopedia/feliu.htm «Feliú y Codina, José» {{es}}] Fitxa biogràfica en ''Enciclopedia'', Calatayud.org</ref> fou un un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.<ref name= mae>{{citar ref |títol =Drama romàntic |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10:el-drama-rom%C3%A0ntic&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref><ref name = GEC>{{GEC|0026367}}</ref> Fundà les revistes ''La Pubilla'' (1867), ''Lo Nunci'' (1877) i ''La Jornada'' a Barcelona, i a Madrid dirigí ''La Iberia.<ref name = GEC/>'' És el germà d'[[Antoni Feliu i Codina]]. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre [[realisme|realista]] en castellà inspirat per la vida popular de la península ibèrica. Va viatjar aper Castella, Aragó, Extremadura i [[Galícia]] per cercar temes i personatjespersonatges.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/feliu.htm Josep Feliu i Codina»] ''Biografías y Vidas''</ref>

Cap a finals dels anys seixanta del [[segle XIX]] sorgeixsorgí una nova generació d'autors que seranserien decisius per a l'evolució del teatre català. El seu membre més destacat ésera [[Frederic Soler i Hubert|''Serafí Pitarra'']], que cultivacultivava tant el drama com la comèdia de costums i ésfou autor, entre d'altres, de l’obral'obra ''[[El ferrer de tall]]'' (1874). Altres escriptors sónde la generació foren [[Eduard Vidal i Valenciano]], '''Josep Feliu i Codina''', [[Joaquim Riera i Bertran]], [[Conrad Roure]], [[Valentí Almirall]] o [[Josep Maria Arnau i Pascual|Josep Maria Arnau]].<ref name= mae/>

La majoria d'aquests autors coincideixencoincidiren —&nbsp;i s'influiraninfluiren mútuament&nbsp;— als tallers que s’organitzens'organitzaven en alguns pisos particulars. Aquestes trobades podenpodien ser tant polítiques com d'entreteniment, i en moltes ocasions ess'hi muntenferen també representacions teatrals.<ref name="mae"/> Els joves que s'hi reuneixenreunien, procedents de diversos estrats socials, tenentenien una forta consciència política i utilitzenutilitzaven la [[literatura]] com a instrument per a criticar la cultura establerta, amb un tractament humorístic que inclouincloïa la caricatura i la paròdia.<ref name= mae/>