Tuc de Saburó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
|Coordenades = {{coord|42|32|6.184|N|1|1|8.219|E|type:mountain(2905.7)_region:ES-CT|display=inline,title}}
|Serralada = [[Pirineus]]
|Material = [[
|Situació = [[La Torre de Cabdella]] ([[Pallars Jussà]]) i [[Espot]] ([[Pallars Sobirà]])
|Prominència = 183<ref> Calculada amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: punt més baix de l'aresta Saburó-Peguera - [[Pic de Peguera]]). (Consulta: 30/01/2014)</ref>
|Primera ascensió =
|Ruta normal = Des de la [[Collada de Saburó]]
}}
El '''Tuc de Saburó'''<ref name="sinotmaca">{{Si NOTMACA}}(Consulta 30-01-2014) </ref> és una muntanya de 2.905,7 metres enclavada al sud-est del [[Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici]].
== Situació ==
El Tuc de Saburó està situat als [[Pirineus]] axials. És un dels cims de més de 2.900 metres d'alçada que, amb el [[Pic de la Mainera]] i el poderós [[Pic de Peguera]], tanquen pel sud la [[vall glacial]] de Peguera (que desguassa al [[riu Escrita]], a Espot). Tots tres presideixen, al vessant oposat, la conca lacustre dels Jous, a la part [[Est|oriental]] dels [[Estanys de Cabdella]] ([[Vall Fosca]]). Tres arestes<ref>{{GEC|0160382|aresta}}</ref> parteixen del seu cim: la del nord-oest, coneguda com a "cresta Peguera-Saburó", l'uneix quasi directament al pic de Peguera després de baixar a una petita [[Depressió (geologia)|depressió]] (2.800 metres). La del sud baixa a la [[Collada de Saburó]] on continua en direcció sud-est fins a enllaçar amb el pic de la Mainera. Cap al nord una curta aresta es dirigeix al [[Tuc Inferior de Saburó]] i seguidament s'endinsa i fineix a la vall de Peguera<ref>Jolis 1971, p. 237-239</ref>
== [[Geomorfologia]] ==
El Saburó, com els altres pics citats, pertanyen al gran batòlit<ref>{{GEC|0083717|batòlit}}</ref> [[granític]] de la Maladeta. La [[intrusió]] d'aquesta massa de [[roques plutòniques]] es produí entre el [[carbonífer]] i el [[permià]] ([[paleozoic]])<ref>[http://www.icc.cat/vissir3/index.html?FtdG9iHOT Mapa geològic de la zona a l'ICC]</ref> fa més de 300 milions d'anys.
[[File:PIC DE PEGUERA - CABDELLA - IB-971.JPG|thumb|esquerra|250px|El Tuc de Saburó i el Peguera des del Mainera. Any 1986 ([[commons:File:PIC DE PEGUERA - CABDELLA - IB-971.JPG|Imatge amb anotacions]])]]
El pas de les [[Gelera|geleres]] [[quaternari|quaternàries]] i la permanent [[gelifracció]], degut a l'[[alçada]] de l'indret, han esculpit i han donat forma al Saburó. El rastre de les geleres són els [[Circ glacial|circs glacials]] que rodegen el pic: al nord, la Coma de Peguera, encerclada pels pics de Peguera, Saburó i tuc Inferior de Saburó, forma un cercle perfecte i alberga els estanys Gelat, Petits de Peguera i Gran de Peguera. A l'est, els pics Inferior de Saburó, Saburó, Mainera i cresta de la Mainera abracen la Coma del Cap de Port. És un circ molt ampli i perfectament circular. Al seu centre s'estén l'allargassat estany del Cap de Port<ref>Carrasco 1975, p. 38</ref>. El tercer, al sud-oest, és un circ no tan ben definit com els anteriors: l'envolten les parets dels pics Saburó, Peguera, [[Pic de Mar|Mar]] i [[Pic dels Vidals|dels Vidals]]. S'hi ubiquen els estanys de [[Estanys de Saburó d'Amunt|Saburó d'Amunt]], [[Estany Petit de Saburó|Petit de Saburó]] i el gran i profund [[Estany de Saburó]] que poques vegades es pot admirar ple a vessar i moltes gairebé buit.
El pic té la forma [[Piràmide|piramidal]] (horn)<ref>{{GEC|0114962|horn}}</ref>, pròpia dels [[Modelat glacial|modelats glacials]], especialment observable des del cim del Mainera. Les seves parets són molt verticals amb excepció de l'aiguavés que cau sobre l'estany del Cap de Port, per on puja la ruta normal al cim. La cresta Peguera-Saburó, molt retallada, és un reguitzell de torres, agulles i blocs amuntegats que fan que la seva travessia sigui molt dificultosa.
El punt culminant és una gran roca aixecada a la cresta amb posició inclinada.
[[File:PAS DE L'ÓS - CABDELLA - IB-822.JPG|thumb|230px|Bretxa del Pas de l'Ós, que dóna accès a l'estany de Saburó. Any 1984]]
== Ruta per la collada de Saburó ==
Des del [[refugi de Colomina]] s'agafa el sender de gran recorregut [[GR 11]] (el GR 11-20 del [[Pont de Suert]] a Espot). Es voregen pel nord els estanys de Colomina i Mar on, al seu extrem nord-est, el sender s'enfila per una [[Rampa (desnivell)|rampa]] (obrada) molt directa i vertical que supera el llindar de la cubeta glacial<ref>{{GEC|0173318|cubeta glacial}}</ref> de l'estany de Saburó a través del [[Pas de l'Ós (la Torre de Cabdella)|Pas de l'Ós]]. S'arriba a la presa de l'estany i acaba el bon camí. Es voreja l'estany pel sud i est i s'inicia la pujada a la [[Collada de Saburó]]<ref>Jolis 1971, p. 188</ref>
Des de la collada es pot accedir directament al cim per la cresta, però es troben alguns trams de dificultat que fan l'ascensió una mica delicada. És més aconsellable flanquejar la pala que cau sobre l'estany de Cap de Port remuntant el pendent en el sentit NE-N primerament, i després NO fins a arribar a la darrera part de la cresta, que només caldrà resseguir sense dificultat fins al cim<ref> Gel 1995, p. 81-82</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
*{{ref-llibre | cognom=Jolis | nom=Agustí | cognom2=Simó | nom2=Maria Antònia|títol=Pallars - Aran | url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aJolis+Agust{u00ED}/ajolis+agusti/1%2C2%2C41%2CB/frameset&FF=ajolis+agusti+1914+2003&20%2C%2C40/indexsort=- | any = 1971 |edició = 4a. ed. | editorial=[[Centre Excursionista de Catalunya]] | lloc=Barcelona | col·lecció =Guies |id = | pàgines= }}
*{{ref-llibre | cognom=Llopis | nom= N.|cognom2=|nom2=|coautors=| títol=Sant Maurici Esc. 1:25.000 |url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/a+Llopis+Llad{u00F3}+N/allopis+llado+n/1%2C3%2C175%2CB/frameset&FF=allopis+llado+n+noel+1911+1968&138%2C%2C171/indexsort=- | any = 1980 |edició = 1a. ed. | editorial=[[Editorial Alpina]] | lloc=Granollers | col·lecció = | isbn=84-7011-031-4}}
*{{ref-llibre | cognom=Gel| nom= Carles|cognom2=|nom2=|coautors=| títol=100 cims del Pirineu Català|url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aGel%2C+Carles/agel+carles/1%2C1%2C33%2CB/frameset&FF=agel+carles+1963&2%2C%2C33| any = 1995 |edició = 1a. ed. | editorial=SUA | lloc=Bilbo | col·lecció = | isbn=84-8216-030-3}}
*{{ref-llibre | cognom=Carrasco Muñoz de Vera | nom= Carlos|cognom2=|nom2=|coautors=| títol=El Parque Nacional de Aigües Tortes y Lago San Mauricio|url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aCarrasco-Mu{u00F1}oz+de+Vera%2C+Carlos/acarrasco+mun~aoz+de+vera+carlos/1%2C1%2C12%2CB/frameset&FF=acarrasco+mun~aoz+de+vera+carlos&9%2C%2C12| any = 1975|edició = 3a. ed. | editorial=Everest | lloc=León | col·lecció = | isbn=84-241-4417-1}}
{{ORDENA:Saburo, Tuc De}}
[[Categoria:Muntanyes d'Espot]]
| |||