Ale: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història de l'ale: Redactat més entenedor.
m claudàtor
Línia 1:
'''Ale''' és un tipus de [[cervesa]] elaborada amb [[ordi]] [[maltat]] fent servir el procediment de la fermentació en calent amb una [[soca]] de [[llevat de cervesa]].<ref>Ben McFarland, {{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=SHh-4M_QxEsC&pg=PA271&dq=ale+is+made+by+warm+fermentation&hl=en&ei=t39dTPOxOcWN4gbf_NjqBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=ale%20is%20made%20by%20warm%20fermentation&f=false |títol=''World's Best Beers: One Thousand Craft Brews from Cask to Glass'', p 271 |editorial=Sterling Publishing Company, Inc., 2009, ISBN 1402766947 |consulta=2010-08-07 }}</ref><ref>M. Shafiur Rahman, {{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=sKgtq62GB_gC&pg=PA221&dq=ale+is+made+by+warm+fermentation&hl=en&ei=YIRdTKqBIpLY4gbFqOi7Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEcQ6AEwBA#v=onepage&q=ale%20is%20made%20by%20warm%20fermentation&f=false |títol=''Handbook of Food Preservation'', p 221|editorial=CRC Press, 2007, ISBN 1574446061 |consulta=2010-08-07 }}</ref> El [[llevat]] fermenta ràpidament la cervesa, donant un gust dolç, complet de cos i fruitat. La majoria de les cerveses ale contenen [[llúpol]], que ajuda a conservar la cervesa i a donar-li un gust herbaci amarg que equilibra la dolçor de la malta.
==Història de l'ale==
[[Image:Anchor Brewhouse, Bermondsey, SE1 (3113201679).jpg|thumb|L'antiga [[Anchor Brewhouse]] a Bermondsey, South London, comprada per John Courage] el 1787.]]
El terme "ale" al principi s'usava per descriure una beguda feta sense llúpol, al contrari que la "cervesa" (''beer'')."<ref>Oxford English Dictionary Online</ref> Actualment designa una beguda feta d'ordi de gust amarg fermentada a la [[temperatura d'una habitacióambient]]. En alguns usos britànics, tanmateix, en homenatge a la seva característica distintiva original, no es fa servir actualment excepte en mots compostos (com en el de "pale ale")) o com "[[real ale]]", un terme adoptat en oposició a les cerveses pressuritzades desnvolupades per les cerveseries industrials en la dècada de 1960, i usades per les cerveses sense pasteuritzar fermentades en calent servides des del barril però no la cervesa [[stout]].
 
L'ale, junt amb el pa, era una font important de nutrició en el món medieval, particularment la [[Cervesa sense alcohol|small beer]], que contenia només la quantitat necessària d'alcohol per fer de conservant.<ref>Accum, Friedrich Christian. A treatise on adulterations of food: and culinary poisons, exhibiting the fraudulent sophistications of bread, beer, wine, spirituous liquors, tea, coffee ... and other articles employed in domestic economy and methods of detecting them. Longman, 1822, p. 159, p.170 [http://books.google.com/books?id=WmHzAAAAMAAJ&pg=PA170&dq=%22small+beer%22&hl=en&ei=QjtUTZPwAsL7lwed2eCoCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=%22small%20beer%22&f=false read online]</ref>