Viquipèdia

Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 12906443 de 62.57.249.153 (Discussió)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Grècia}}
La '''Grècia hel·lenística''' és ella [[períodeputa merda hel·lenístic]] de la història de la [[Grècia]] peninsular, i que comença amb la mort d'[[Alexandre Magne|Alexandre]] la polla el 0[[323 aC| aC]] i acaba amb l'annexióopresió sexual de la península i les illes gregues a [[Roma]] el 98753745764735785874637548[[146 aC| dC]]. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtatputa a pago de la societat i la cultura hel·lenísitiquespajeadora, les quals perdurarien sense canvis significatius fins a l'arribada del [[cristianisme]]sexe dels bukakes, sí va marcar la fi de la independència políticahomosexual de Grècia.
 
Durant el període hel·lenístic la importància del territori de l'actual Grècia dinspels delmaricons mónno deimportava parlaperquè gregahavien prohibit els paricons en Grècia, va declinar ràpidament als heterosexuals. Els grans centres de la cultura hel·lenística ara serien [[Alexandria]] i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], les capitals de l'[[Egipte Ptolemaic]] i de la [[Imperi Selèucida|Síria selèucida]] respectivament.
 
==Domini macedoni==
{{AP|Període hel·lenístic}}
Van fer un BUKAKE als grecs y van guañar una de les batalles (marató) pero els grecs van fer un doble BUKAKE els van matar de plaer.
Les conquestes d'Alexandre van tenir nombroses conseqüències per a les [[ciutat estat|ciutats estats]] gregues. Van expandir els horitzons del grecs; els conflictes entre les ciutats, característics dels segles V i V aC ara mancarien d'importància. A més, es va produir una emigració constant i massiva, especialment dels joves i ambiciosos, cap als nous territoris de l'imperi grec de l'est. Molts grecs van emigrar a [[Alexandria]], [[Antioquia]] i a altres ciutats hel·lenístiques fundades per Alexandre fins i tot als territoris dels actuals [[Afganistan]] i [[Pakistan]], on s'establirien el [[regne grec de Bactriana]] i el [[regne indogrec]] els quals sobreviurien fins a finals del segle I aC.
 
La derrota de les ciutats gregues per les forces de Felip i Alexandre van demostrar als grecs que llurs ciutats-estat mai no serien potències per si mateixes i que l'hegemonia de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i els estats successors no podria ser desafiada tret que totes s'unissin, o almenys, formassin una federació. Els grecs valoraven massa llur independència local i, per tant, no consideraven la idea d'unificació, encara que van intentar formar federacions per mitjà de les quals esperaven recuperar llur independència.
 
Després de la mort d'Alexandre, els seus generals van començar una lluita pel poder, la qual va tenir com a resultat la divisió del seu imperi i l'establiment de diversos nous regnes. [[Cassandre]], fill del principal general d'Alexandre, [[Antípater]], va rebre Macedònia, el qual, després de diversos anys de guerra es va convertir en el rei de tot el territori de Grècia. Va fundar una nova capital macedònia a ''Thessaloniki'' ([[Tessalònica]]), i en termes generals, va ser un governador constructiu.
 
El poder de Cassandre va ser desafiat per Antígon, governador d'Anatòlia, que prometria la llibertat de totes les ciutats gregues si el donaven suport, la qual cosa va tenir com a resultat reeixides revoltes contra els governants locals de Cassandre. El [[307 aC]] el fill d'Antígon, [[Demetri]] va capturar Atenes i va restaurar el sistema democràtic que havia estat suprimit per Alexandre. Però, el [[301 aC]] una coalició de Cassandre i altres reis hel·lenístics van derrotar Antígon en la batalla d'[[Ipso]].
 
Després de la mort de [[Cassandre]] el [[298 aC]], però, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gairebé tot el territori de Grècia. Va ser derrotat per una segona coalició de governants el [[285 aC]], i el domini de Grècia va passar a mans de [[Lisímac]], rei de [[Tràcia]]. Lisímac, al seu torn, va ser derrotat i va ser mort el [[280 aC]]. El tron macedoni, llavors, va passar al fill de Demetri, [[Antígon II]], el qual també derrotaria una invasió gal·la, poble que aleshores vivia als [[Balcans]]. La batalla contra el [[gals]] va unir els antígons de Macedònia amb els [[selèucides]] d'Antioquia, una aliança que també s'enfrontaria a la potència hel·lenística més rica: L'[[Egipte Ptolemaic]].
 
Antígon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva família va conservar el tron macedoni fins a la seva abolició pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent atès que altres governants, particularment els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grècia per minvar el poder dels antígons. Antígon va col·locar una [[guarnició]] a [[Corint]], el centre estratègic de Grècia, però, [[Atenes]], [[Rodes]], [[Pèrgam]] i altres estats grecs van conservar una autonomia substancial, i van formar la [[Lliga Etòlia]] per defendre-la. Esparta també seria independents, però, va refusar unir-se a cap lliga.
 
El [[267 aC]] [[Ptolemeu II Filadelf]] va persuadir les ciutats gregues de rebel·lar-se contra Antígon, en allò que seria anomenada la [[Guerra de Cremònides]]. Les ciutats van ser derrotades i Atenes va perdre la seva independència i les seves institucions democràtiques. La Lliga Etòlia només va abastar els estats peloponesis, però, en donar-los el control de Tebes el [[245 aC]] es van convertir en aliats macedonis. Això marcaria la fi d'Atenes com a actor polític, encara que seria per molt més temps, la ciutat més gran, més rica i més intel·lectual de Grècia. El [[255 aC]] Antígon va derrotar la flota egípcia a [[Kos]] i va prendre les illes egees, llevat de Rodes, com a possessió seva.
 
==Felip V==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Grècia_hel·lenística»