Beowulf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
==Argument==
Després de dècades de pau a la terra danesa, una nit Grendel arriba i mata els homes que estan escoltant les històries sobre la [[Creació]]. Beowulf, valent guerrer i hàbil orador, s'assabenta del fet i arriba des del seu regne per matar el monstre i així tornar el deute d'honor contret pel seu pare amb el monarca de la regió.
En un ferotge combat, Beowulf aconsegueix arrencar un braç del gegant, el qual es retira per morir. La reina li atorga un collaret com a reconeixement. Furiosa i amb desitjos de venjança, la mare de Grendel decideix atacar el regne a la nit i s'amaga després d'una destructora incursió. Beowulf parteix l'endemà per caçar-la. Ha d'entrar el seu reialme submarí i guanyar primer diverses criatures i pateix greus ferides abans de poder decapitar-la.
De retorn al seu país, ocupa el tron perquè mentre era fora el rei ha mort a la guerra. Com a governant, l'heroi mostra gran prudència i el seu regne prospera. Passen els anys i arriba a la regió un drac ferotge, furiós perquè li han robat una copa d'or del seu tresor. Beowulf és cridat per derrotar el monstre i accepta, malgrat ja s'acosta a la vellesa. S'acosta a la cova del drac i en veure'l, tots els seus homes menys el fidel Wiglaf fugen aterrits. Comença el combat, on l'heroi comprova que les seves forces ja no són les d'abans. El drac el mossega al coll i ell contraataca amb un ganivet fatal. Veu la bèstia a terra però s'adona aleshores que la ferida el coll està enverinada i que ell mateix també morirà. Llavors ordena a Wiglaf que prengui el tresor del drac per al seu poble i que expliqui com ha anat la batalla perquè l'honorin com cal a la seva mort.
Wiglaf critica els seus companya per covards i prediu que sense el seu cabdill, el seu poble serà atacat per diverses nacions i que no tindrà guerrers capaços de defensar-lo. Beowulf és incinerat en una enorme pira davant els seus súbdits i dipositen les seves restes en una urna que salpa cap a l'horitzó per mar, enmig dels laments generals.
==Temes==
Un dels temes rellevants és el del llinatge, bàsic tenint en compte que apareixen personatges històrics membres de la reialesa i la noblesa. L'honor dels herois ha de ser digne dels avantpassats, per això la conducta dels protagonistes busca sempre l'acció convenient, com en la majoria d'obres de cavalleries medievals posteriors. Aquesta reputació té com a origen el codi guerrer germànic, on la fama era l'única forma de sobreviure a la mort i la conducta correcta la millor manera d'assegurar la pròpia jerarquia social. Aquest codi ètic planteja alguns problemes morals als personatges del poema, que acaben sempre per sotmetre's al destí, que consideren impossible de canviar La lleialtat és una de les virtuts més preuades en un home
L'oposició entre el mal i el bé és recurrent. Grendel i els monstres simbolitzen la perversitat (estrangera o no humana) enfront els valors socials dels personatges positius. El drac encarna aquest monstre despietat per excel·lència, amb una llarga associació amb el pecat per la semblança entre el seu cos i el de la serp (animal bíblic temptador) i pel foc infernal que pot llançar. La mare de Grendel viu a un inframón aquàtic ple de foscor i sang, mentre que l'armadura de Beowulf llueix, en un clar simbolisme de virtut.
Al llarg del poema, l'heroi principal evoluciona mentre creix. A l'inici és només un bon guerrer però desprès de la catàbasi està llest per assumir el lideratge del seu poble i guanya en saviesa. Per això es preocupa pels seus súbdits quan ha de partir a l'encontre del drac, davant del qual no retrocedeix tot i veure's afeblit per l'edat, i pel mateix motiu exhorta als seus companys a honrar les tradicions nacionals. El poema acaba en una emotiva elegia per la seva mort.
==Estil==
Linha 26 ⟶ 33:
Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en [[al·literació]] amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de caire metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de ''kenning''.
El punt de vista no és sempre uniforme. Així, el narrador general usa la tercera persona però de vegades adopta la visió d'un personatge<ref>[http://www.sparknotes.com/lit/beowulf/facts.html Sparknote sobre el poema]</ref>, com quan la batalla inicial està explicada des de la por i l'horror del vençut Grendel o en les ocasions que Beowulf pren la paraula i desapareix el narrador. Les històries intercalades (com les lluites tribals o les gestes del passat de les famílies dels protagonistes) accentuen aquest joc narratiu, on el present alterna amb flaixbacs i premonicions del que succeirà.
L'estructura pot veure's de manera circular, ja que Beowulf arriba per mar i al mar transcorre el seu funeral. Això l'equipara als grans reis que es mencionen a l'inici de la història, nadons abandonats al riu que funden llinatges d'honor. Igualment el mar és el regne de la mare de Grendel, de forma que l'heroi venç a tots els elements.
==Llegat==
| |||