Artur Carbonell i Carbonell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
autoritat, enllaços, referències |
||
Línia 2:
== Biografia ==
Artur Carbonell era fill del comerciant i futur alcalde de Sitges [[Pere Carbonell i Mestre]] i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandonà per consagrar-se a la pintura. El 1925 exposà obra seva en el marc de l{{'}}''Exposició Històrica de l'Art Sitgetà'' que es va fer al [[Casino Prado Suburense]], i fins a l'any 1929 participà en un mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en les revistes locals ''L'Amic de les Arts'' i ''L'Art Novell''.
[[File:Artur Carbonell. Retrat de noia.jpg|thumb|esquerra|''Retrat de noia'', 1941. Col·lecció
Amb [[Joaquim Sunyer i de Miró]], al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven [[Sacha Guitry]] i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l
▲Amb [[Joaquim Sunyer i de Miró]], al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven [[Sacha Guitry]] i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l<nowiki>'</nowiki>''Orfeu'' de [[Jean Cocteau]] en traducció de [[Maria Carratalà i Van den Wouver|Maria Carratalà]], que s'estrenà al ''Casino Prado'' amb [[Josep Mirabent i Magrans]], Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, ''La veu humana''. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. Els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia <ref name=logico>Aquesta fou l'exposició "Lógico-fobista", organitzada per l'ADLAN ("Amics de l'Art Nou") que es va fer al maig del 1936, i que fou l'exposició més important del [[surrealisme]] espanyol, i l'única que edità programa. Alguns dels artistes que hi participaren foren els pintors Artur Carbonell, [[Esteve Francès]], [[Antoni Garcia i Lamolla|A.G. Lamolla]], [[Joan Massanet i Juli|Joan Massanet]], [[Ana María González Mallo|Maruja Mallo]], [[Àngel Planells i Cruanyes|Àngel Planells]], [http://www.angelfire.com/va2/vcollazo/RemediosVaro.html Uranga|Remei Varo] i Juan Ismael González i els escultors [[Leandre Cristòfol i Peralba]], [[Àngel Ferrant i Vázquez|Àngel Ferrant]], [[Ramon Marinel·lo i Capdevila|Ramon Marinel·lo]] i [http://www.artehistoria.jcyl.es/artesp/contextos/8253.htm Jaume Sans] {{citar web|url=http://www.soliobrera.org/pdefs/a5.pdf|títol=PDF<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (1936); fou elegit membre de la directiva del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] i assessor de la junta dels [[Amics de l'Art Nou]]; i dirigí diverses obres de teatre: ''Caps de recanvi'' de [[Jean-Victor Pellerin]] <ref>Es representà al ''Casino Prado Suburense'', en traducció de [[Maria Carratalà i Van den Wouver|Maria Carratalà]] ([http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/autores/destacades/carratala.html Llista de traduccions de Maria Carratalà])</ref> (1931), ''Egmont'', de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] <ref>També traduïda per Maria Carratalà. Es representà al ''Casino Prado'' en commemoració del centenari del dramaturg alemany.</ref><ref>{{Citar web|url=http://ddd.uab.cat/pub/mirador/a1932m9n190.pdf|títol=ddd.uab.cat}} {{Enllaç no actiu | url=http://ddd.uab.cat/pub/mirador/a1932m9n190.pdf | data=novembre de 2012}}</ref> (1932), ''Antonieta o la tornada del marquès'' de [[Tristan Bernard]] <ref>Es representà el 17 de gener del 1934 al [[Teatre Studium]] (Barcelona) a càrrec del ''Lyceum Club de Barcelona'', amb traducció de Maria Carratalà. Posteriorment es representà a l'"Ateneu Empordanès" de Barcelona (7.2.1935).</ref> (1934), ''L'indigent'' de [[Charles Vildrac]], ''Sopar de comiat'' d'[[Arthur Schnitzler]] i ''Su esposo'' de [[George Bernard Shaw|G.B.Shaw]] (1933), ''Abans d'esmorzar'', d'[[Eugene Gladstone O'Neill|Eugene O'Neill]] (traducció de [[Ramon Planes i Izabal]]), ''A la sortida'', de [[Luigi Pirandello|Pirandello]] (1935), ''Davant la mort'' d'[[August Strindberg]] i ''L'innocent'' de [[Henri René Lenormand]] <ref>El ''Lyceum Club'' de Barcelona representà ambdues obres al Teatre Studium de Barcelona, en traducció de Maria Carratalà</ref> (1936). També fou en aquest període que [[Josep Vicent Foix|J.V.Foix]] li dedicà una composició al seu llibre ''KRTU'', composició que n'acompanyava dues més dedicades a [[Salvador Dalí|Dalí]] i [[Joan Miró|Miró]]. Una edició moderna de l'obra és ''J.V.Foix. Obra poètica'' Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edició de [[Jaume Vallcorba-Plana]].
Acabada la [[guerra civil espanyola|guerra]], Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'[[Institut del Teatre]]. En una tesi de doctorat del 2007 <ref>{{citar web|url=http://www.recercat.net/bitstream/2072/4348/1/Escola+d'art.pdf|títol=“L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època”<!--Títol generat per bot-->}}</ref> es fa una comparació amb la coetània "[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]": {{cita|''A l'Institut'' [del Teatre], ''en canvi, semblava que ni ells mateixos es prenguessin gaire seriosament això de fer teatre, amb honroses excepcions, com ara Artur Carbonell a la secció d'Escenografia o [[Bartomeu Olsina]] a Interpretació.''|Oriol Puig Taulé|L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època}} A l'any 1952 seria escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb [[Marta Grau]] una companyia pròpia, el ''Teatro del Arte'', que representà a Barcelona ''La discreta enamorada'' de [[Lope de Vega]] (1941), ''Las medallas de Sara Dowey'' de [[James Matthew Barrie|J.M.Barrie]] i ''El Gran Teatro del Mundo'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] (1943), ''Eco y Narciso'' de Calderón (1944, amb [[Aurora Bautista]] i [[Maria Assumpció Balaguer i Golobart|Maria Assumpció Balaguer]]), ''[[Medea (teatre)|Medea]]'' d'[[Eurípides]] (1945, novament amb Aurora Bautista), ''El tiempo es un sueño'' de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.▼
▲Acabada la [[guerra civil espanyola|guerra]], Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'[[Institut del Teatre]]. En una tesi de doctorat del 2007 <ref>{{
En una altra especialitat dins el món de l'espectacle, al setembre del 1942 estrenà el musical ''Sitges 1900-1941'', que fou el primer d'un llarg seguit d'espectacles de varietats que es representaren a l'escenari del Casino Prado (''Espectáculo 1940-1942'', ''La viuda alegre'' -1943-, ''Sitges sonríe'' -1944-, ''Varieté 1940-1947'' i ''Carillón'' -1953-). En la seva faceta de pintor, exposà a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels [[Gegants de Sitges]], en època de l'alcalde [[Antoni Almirall i Carbonell|Antoni Almirall]] (1955).
Als anys 50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: ''Asesinato en la catedral'' de [[T. S. Eliot]] <ref>{{
En homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el ''Grup d'Estudis Sitgetans'' li dedicà una exposició monogràfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.
Linha 39 ⟶ 37:
== Notes ==
{{referències|2}}
== Enllaços externs ==
Linha 51 ⟶ 49:
* [http://www.sitgeshotels.com/sitges/hotel_celimar_huesped_del_mar/sitges_es_libro81.html Imatge de ''Mendigo'', del 1943]
{{autoritat|CANTIC=a1093960x/67000}}
{{ORDENA:Carbonell Carbonell, Artur}}
[[Categoria:Directors de teatre catalans del sud]]
[[Categoria:Escenògrafs catalans]]
| |||