|
'''Al-Riyad''' (en [[àrab]] {{àrab|الرياض}}, ''ar-Riyadh'', 'els jardins'), de vegades també transcrit com a '''Riad''' o '''Riyadh''', és la capital del regne de l'[[Aràbia Saudita]], situada a la regió de [[Najd]], en un extens altiplà al centre de la [[península d'Aràbia]]. Té una extensió de 1.554 km² i una població, segons estimació del [[2010]], de 5.188.286<ref name="SaudiCensus2010">[http://www.cdsi.gov.sa/pdf/census31-prim-05.pdf Central Department of Statistics and Information, Saudi Arabia; Population of cities with at least 5,000 inhabitants, at the 2010 Population Census ('''pdf, in arabic''')] Consultat en 13/12/2010</ref> habitants.
La ciutat s'aixeca en l'eix central de desenvolupament de l'Aràbia Saudita juntament amb les ciutats de [[Burayda]] i [[Al-KhardjKharj]], també a la regió central. Les altres àrees on es concentra la població són dues regions costaneres: la del [[mar Roig]] al voltant de [[Gidda]] i [[la Meca]] i la del [[golf Pèrsic]] entorn d'[[Al-Hufuf]] i [[Dhahran]].
La ciutat es divideix en 17 districtes sota el control de l'Ajuntament d'Al-Riyad i de l'Autoritat per al Desenvolupament d'Al-Riyad, encapçalada pel governador provincial d'Al-Riyad, el príncep Salman Bin Abdul Aziz.
Tot i estar situada en una regió extremament àrida, la ciutat rep alguna precipitació ocasional. Hi ha cinc preses que retenen l'aigua de pluja, i també 96 pous i 467 km de conduccions que porten grans quantitats d'aigua des de les plantes dessaladores del [[golf Pèrsic]].
== Història ==
A l'època pre-islàmicapreislàmica, el lloc era anomenat [[alAl-Hassà|HadjarHajar]]. Aquest antic emplaçament estava situat a la confluència d'uns quants rius (avui dia [[uadi]]s, o rius intermitents), especialment el uadi Hanifa i el uadi Batha, i encara avui el lloc disposa de molta aigua subterrània. Històricament, la localitat era famosa pels seus [[dàtil]]s i [[hort]]s. El [[topònim]] Al-Riyad deriva precisament del plural de l'[[àrab]] ''rouda'' (horta). El nom modern de la ciutat primer només s'aplicava a algunes parts on hi predominava l'horta. De mica en mica es va anar generalitzant a tot l'assentament al segle XVIII quan HadjarHajar ja estava en ruïnes a causa dels conflictes locals.
El [[1773]] fou ocupada pels [[Al Saüd]] d'[[alAl-Diriyya]] i va formar part del [[Primer Estat Saudita]]. Després de la destrucció de [[Diriyya]] el [[1818]] pels [[Imperi Otomà|turcs]] (de fet pels egipcis), la capitalitat fou traslladada a al-Riyad per [[Turki ibn Abd Allah ibn Saüd-Al·lah]] el 1823 que va recuperar la regió d'al-[[KhardjKharj]]. Encara ara queden algunes restes de Diriyya, una ciutat feta de maons d'argila. Des dedel 1840 els saudites van fer front a alguns atacs otomans des dedel l'[[HedjazHijaz]]. El 1865 a la mort de [[FaisalFàysal ibn Turki]] van esclatar conflictes familiars que van permetre l ocupació d'al-Riyad pels [[Al RashidRaixid]] d'de [[HailJabal Xammar]] o Djabal Shammar.
El [[1902]], [[Abd-al-Aziz ibn Saüd]] es va emparar de la ciutat expulsant al darrer governador dels [[BanuAl Rashid]]Raixid. Des d'allà es va establir el modern regne de l'[[Aràbia Saudita]] el [[1932]], amb Al-Riyad com a capital de la nació. La capital diplomàtica, però, no s'hi va traslladar fins al [[1982]] (des de [[Jeddah]]). Recentment la ciutat ha tingut uns creixements de població extraordinaris, un indicador de la pobra qualitat del desenvolupament experimentat des de la [[dècada de 1970]].
== Població ==
| 