|
== Biografia ==
VaFill serde [[ ComendadorFrancisco militarCarrillo |de comanadorAlbornoz Esquivel i Guzmán]] i de la seva primera dona Leonor de Montiel i Segura. Va ser comanador de [[Moratalla]] a l'Ordre de Santiago i segon coronel del Regiment de Cavalleria de Montesa des [[1706]] ([[21 d'agost]]), estat deessent [[brigadier]] l'any següent . ([[7 de setembre]]), en aquest mateix any deEl [[ 17071710]] vafou passarascendit ala comtatmariscal de Montemarcamp i el [[1710]] va participar amb el càrrec de [[mariscal]]lluità a la [[Batalla de Villaviciosa]] ,. iEl comandant[[1713]] fou el comandant del ''[[Campo volante de Cataluña]] '' en persecució de l'[[expedició del Braç Militar]]<ref name=sanpere>{{Ref-llibre |cognom=Sanpere i Miquel |nom=Salvador |enllaçauntor=Salvador Sanpere i Miquel |títol=Fin de la Nación Catalana |url= |llengua= |editorial=Base |data=2001 (1905) |pàgines=236 |isbn=84-85031-12-1}}</ref> en el marc de la [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref>[http://www.guerradesuccessio.cat/personatges_39.html El comte de Montemar]</ref> ▼Fill de [[Francisco Carrillo de Albornoz Esquivel i Guzmán]] (* Sevilla, [[18 de juny]] de [[1639]]), II [[Comtat de Montemar | comte de Montemar]], [[coronel]] de guàrdies, director general de la cavalleria d'Espanya, [[general]] de l'Exèrcit de [[Orà]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]], i de la seva primera dona, Leonor de Montiel i Segura, filla de Frederic de Montiel i d'Isabel de Segura.
Acabada la guerra va ocupar en dues ocasions la [[Capitania General de Catalunya]] entre [[1722]] i [[1725]], sent substituït en el càrrec per [[Guillermo de Melun]], [[Marquesat de Risbourg | marquès de Risbourg]] (1725 - [[1735]]). En aquest mateix any va ser nomenat Capità General de la Costa de Granada. El [[4 d'abril]] de [[1731]] va ser nomenat [[capità general]] dels Reals Exèrcits tenint plaça de coronel de les Reials Guàrdies Espanyoles, així com director general de la Cavalleria d'Espanya des [[1732]]. Serví com a general en cap de l'exèrcit que va reconquerir [[Orà]]. Sortí d'[[Alacant]] en l'esquadra de [[Francisco Cornejo]] amb un transport de 600 veles conduint 26.000 homes amb 110 canons i 60 morters, així com provisions i pertrets. Desembarcà a les proximitats d'Orà on van ser fustigats per 2.000 genets moros. Un cop desembarcats tots els homes van començar a prendre posicions i després d'atemorir els defensors d'Orà, que abandonaren la ciutat, la ocupà. El 1732 va ser nomenat cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]].
▲Va ser [[Comendador militar | comanador]] de [[Moratalla]] a l'Ordre de Santiago i segon coronel del Regiment de Cavalleria de Montesa des [[1706]] ([[21 d'agost]]), estat de [[brigadier]] l'any següent ([[7 de setembre]]), en aquest mateix any de [[1707]] va passar al comtat de Montemar i el [[1710]] va participar amb el càrrec de [[mariscal]] a la [[Batalla de Villaviciosa]], i comandant el [[Campo volante de Cataluña]] en persecució de l'[[expedició del Braç Militar]]<ref name=sanpere>{{Ref-llibre |cognom=Sanpere i Miquel |nom=Salvador |enllaçauntor=Salvador Sanpere i Miquel |títol=Fin de la Nación Catalana |url= |llengua= |editorial=Base |data=2001 (1905) |pàgines=236 |isbn=84-85031-12-1}}</ref> en el marc de la [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref>[http://www.guerradesuccessio.cat/personatges_39.html El comte de Montemar]</ref>
Va participar en la [[Batalla de Bitonto]] ([[25 de maig]] de [[1734]]), on va arrabassar als [[Àustria | austríacs ]] les places de [[Nàpols]] i [[Sicília ]] en profit dels [[Casa de Borbó a Espanya | Borbó]], que havien format part de la [[Monarquia Espanyola | Corona d'Espanya]] fins a [[1700]]. En agraïment als serveis prestats en aquesta batalla , [[Felip V d'Espanya]] vaelevà elevar ael [[1735]] el comtat de Montemar a [[Ducat de Montemar | ducat]], afegint -hi la [[Grandesa d'Espanya]], per Reial Cèdula de [[20 de maig]] d'aquest any. Posteriorment va servir com [[Ministeri de Defensa (Espanya) | secretari Ministred'estat de Guerra]] des de ([[1737]] i -[[1741]] ,) morint a Madrid el 26 de juny de 1747. ▼Va ocupar en dues ocasions la [[Capitania General de Catalunya]] entre [[1722]] i [[1725]], sent substituït en el càrrec per [[Guillermo de Melun]], [[Marquesat de Risbourg | marquès de Risbourg]] (1725 - [[1735]]), però ocupant-interinament [[1726]] per desig del rei. En aquest mateix any va ser nomenat [[Capitania General de la Costa de Granada | Capità General de la Costa de Granada]].
El [[4 d'abril]] de [[1731]] va ser nomenat [[capità general]] dels Reals Exèrcits, i també va servir com [[coronel]] de les Reials Guàrdies de [[Infanteria]] Espanyola, així com director general de la Cavalleria d'Espanya des [[1732]].
També va servir com a general en cap de l'Exèrcit que va reconquerir [[Orà]]: Surt de [[Alacant]] l'Esquadra de [[Francisco Cornejo]] amb un transport de 600 veles i divisió de galeres conduint 26.000 homes a càrrec del general José Carrillo de Albornoz, Comte de Montemar, amb 110 canons i 60 morters, així com provisions i pertrets. Després d'una diversió es desembarca a les proximitats de Orà amb 500 llanxes carregades de granaders que van ser fustigats per 2.000 genets moros. Un cop desembarcats tots els homes van començar a prendre posicions, com la de Muntanya Sant, el que va atemorir els defensors d'Orà, que la van abandonar, i així va ser presa pels espanyols amb els seus 5 fortins, 138 canons i 7 morters i abundant munició intactes. Al port ([[Mazalquivir]]) es van capturar una goleta i 5 bergantins corsaris. Un cop presa i assegurada la plaça, es va deixar amb 8.000 infants i un regiment de cavalleria. La reacció dels moros no es va fer d'esperar, i van atacar a Orà el castell de Sant Andreu.
En 1732 va ser nomenat cavaller de l'[[Ordre del Toisón d'Or]].
▲Va participar en la [[Batalla de Bitonto]] ([[25 de maig]] de [[1734]]), on va arrabassar als [[Àustria | austríacs]] les places de [[Nàpols]] i [[Sicília]] en profit dels [[Casa de Borbó a Espanya | Borbó]], que havien format part de la [[Monarquia Espanyola | Corona d'Espanya]] fins a [[1700]]. En agraïment als serveis prestats en aquesta batalla, [[Felip V d'Espanya]] va elevar a [[1735]] el comtat de Montemar a [[Ducat de Montemar | ducat]], afegint la [[Grandesa d'Espanya]], per Reial Cèdula de [[20 de maig]] d'aquest any. Posteriorment va servir com [[Ministeri de Defensa (Espanya) | Ministre de Guerra]] des de [[1737]] i [[1741]], morint a Madrid el 26 de juny de 1747.
== Referències ==
{{ORDENA:Jose Carrillo De Albornoz}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Militars borbònics de la Guerra de Successió Espanyola]]
[[Categoria:Militars andalusos]]
[[Categoria:Sevillans]]
| 