José Carrillo de Albornoz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
== Biografia ==
Fill de [[Francisco Carrillo de Albornoz Esquivel i Guzmán]] i de la seva primera dona Leonor de Montiel i Segura. Va ser comanador de [[Moratalla]] a l'Ordre de Santiago i segon coronel del Regiment de Cavalleria de Montesa des [[1706]], essent [[brigadier]] l'any següent. El [[1710]] fou ascendit a mariscal de camp i lluità a la [[Batalla de Villaviciosa]]. El [[1713]] fou el comandant del ''[[Campo volante de Cataluña]]'' en persecució de l'[[expedició del Braç Militar]]<ref name=sanpere>{{Ref-llibre |cognom=Sanpere i Miquel |nom=Salvador |enllaçauntor=Salvador Sanpere i Miquel |títol=Fin de la Nación Catalana |url= |llengua= |editorial=Base |data=2001 (1905) |pàgines=236 |isbn=84-85031-12-1}}</ref> en el marc de la [[Guerra dels Catalans (1713-1714)]], la darrera campanya militar de la [[Guerra de Successió Espanyola a Catalunya]].<ref>[http://www.guerradesuccessio.cat/personatges_39.html El comte de Montemar]</ref> A partir del gener de 1714 les tropes del comte de Montemar s'enfrontaren en diverses ocasions contra les forces del [[marquès del Poal]] i lluità a la [[batalla de Talamanca]]. Caiguda Barcelona el [[12 de setembre]], Montemar es presentà a Cardona el dia 16 i dos dies després pactà la capitulació de la fortalesa amb el governador militar [[Manuel Desvalls i de Vergós]].
Acabada la guerra va ocupar en dues ocasions la [[Capitania General de Catalunya]] entre [[1722]] i [[1725]], sent substituït en el càrrec per [[Guillermo de Melun]], [[Marquesat de Risbourg | marquès de Risbourg]] (1725 - [[1735]]). En aquest mateix any va ser nomenat Capità General de la Costa de Granada. El [[4 d'abril]] de [[1731]] va ser nomenat [[capità general]] dels Reals Exèrcits tenint plaça de coronel de les Reials Guàrdies Espanyoles, així com director general de la Cavalleria d'Espanya des [[1732]]. Serví com a general en cap de l'exèrcit que va reconquerir [[Orà]]. Sortí d'[[Alacant]] en l'esquadra de [[Francisco Cornejo]] amb un transport de 600 veles conduint 26.000 homes amb 110 canons i 60 morters, així com provisions i pertrets. Desembarcà a les proximitats d'Orà on van ser fustigats per 2.000 genets moros. Un cop desembarcats tots els homes van començar a prendre posicions i després d'atemorir els defensors d'Orà, que abandonaren la ciutat, la ocupà. El 1732 va ser nomenat cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]].
| |||