Aristarc de Samos: diferència entre les revisions

{{FR|data=febrer de 2014}}

[[Fitxer:Aristarc.jpg|thumb|Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant.]]

 

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]] en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]]. En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn de la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.

quan avui sabem que el valor correcte per a la distància és de 60 vegades el radi de la Terra.

 

{{Commonscat|Aristarchus of Samos}}