Aristarc de Samos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Referències: +ref a llibre |
+refs. Cerca mínima |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Aristarc.jpg|thumb|Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant.]]
'''Aristarc''' (''Arístarkhos'' {{polytonic|Αρίσταρχος}}, ''Aristarchus'') (ca.[[310 aC]] - [[230 aC]]) era un [[astrònom]] i [[matemàtic]] [[Antiga Grècia|grec]], nascut a [[Samos]], [[Grècia]]. Ell és la primera persona que proposa el [[Teoria heliocèntrica|model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]], col·locant el [[Sol]], i no la [[Terra]], en el centre de l'univers conegut.<ref>{{GEC|0005163}}</ref><ref name="massa"/>
Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]] en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="massa">{{ref-publicació|cognom=Massa i Esteve|nom=Maria Rosa|títol=Una Aproximació a l'obra d'Aristarc de Samos (ca. 310 aC - 230 aC)|publicació=Actes d'història de la ciència i de la tècnica|data=2009|pàgines=p. 157-167|volum=Nova època, vol. 2 (1)|url=http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/view/246440}}</ref> En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn de la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.
Alguns planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i, sobretot, [[Mart (planeta)|Mart]] descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien orbitar el Sol i aquest al seu torn orbitar respecte la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.
Les seves idees astronòmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El [[paradigma]] que dominava era la [[Teoria geocèntrica]] de [[Aristòtil]], posteriorment desenvolupada per [[Claudi Ptolemeu]] (c.85/100-c.175/170). Va caldre esperar a [[Copèrnic]] quasi 2000 anys més tard perquè triomfara el model heliocèntric.<ref name="massa"/>
Per desgràcia del seu model heliocèntric només ens queden les citacions de [[Plutarc]] i [[Arquimedes]]. Els treballs originals probablement es van perdre en un dels diversos incendis que va patir la biblioteca de [[Alexandria]].
Linha 13 ⟶ 12:
== Biografia ==
Deixeble d'[[Estrató de Làmpsac]], va viure la major part de la seva vida a Alexandria, i a la capital egípcia va ensenyar al seu Museu.<ref name="massa"/> [[Ptolemeu IV Filopàtor]] (rei 222-205 aC) li va encarregar l'educació del seu fill [[Ptolemeu V Epífanes]] (rei 204-180 aC) i també fou preceptor de [[Ptolemeu VIII Evergetes II]] Fiscó, (170-163 aC).
== Heliocentrisme ==
{{principal|Teoria heliocèntrica}}
L'únic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present, '' De les grandàries i les distàncies del sol i de la lluna'', es basa en una cosmovisió [[Teoria geocèntrica|geocèntrica]].<ref name="massa"/> Sabem per citacions, això no obstant, que Aristarc va escriure un altre llibre en el qual va avançar una hipòtesi alternativa del model heliocèntric. [[Arquimedes]] va escriure:<ref name="massa"/>
:"el teu, rei Gelon, estàs assabentat que el ''univers'' és el nom donat per la majoria dels astrònoms a l'esfera el centre de la qual és el centre de la terra, mentre que el seu radi és igual a la línia recta entre el centre del sol i el centre de la terra. Esta és la descripció comuna com l'has sentit d'astrònoms. Però Aristarc ha tret un llibre que consisteix en certes hipòtesis, on apareix, com a conseqüència de les suposicions fetes, que l'univers és moltes vegades major que el ''univers'' acabat de mencionar. Les seves hipòtesis són que les estreles fixes i el sol romanen immòbils, que la terra gira al voltant del sol en la circumferència d'un cercle, el sol jau en el centre de l'òrbita, i que l'esfera de les estreles fixes, situada amb quasi el mateix centre que el sol, és tan gran que el cercle en el qual ell suposa que la terra gira guarda tal proporció a la distància de les estreles fixes quant el centre de l'esfera té a la seua superfície."
| |||