Model heliocèntric: diferència entre les revisions

El '''model heliocèntric''' o '''heliocentrisme''' (''[[Hèlios]]'' = déu grec del Sol i ''kentros'' = centre) és el model cosmològic segons en el qual el [[Sol]] és el centre dedel l'universsistema solar i tots planetes orbiten al seu voltant.<ref>{{GEC|0113656|heliocentrisme}}</ref>

Històricament, l'Heliocentrisme s'oposava al Geocentrisme, que colocavacol·locava la Terra al centre. La idea que la Terra gira al voltant del Sol va ser proposada al segle III a.C. per Aristarc de Samos, però no va rebre cap suport dels astrònoms de l'antiguitat.

No va ser fins al segle XVI, durant el renaixement, que un model matemàtic completament predictiu de un sistema helicèntricvaheliocèntric ser presentat pel matemàtic, astrònom i cléregclergue catòlic polac Nicolau Copèrnic, amb la publicació al 1543 del llibre “De Revolutionibus Orbium Colestium”. Això va marcar l'inici del que es coneix coneix a la història de la ciència com la “revolució copernicana”.

[[Aristarc de Samos|Aristarc]] va ser el primer filòsof que va defensar un sistema heliocèntric, aproximadament cap al [[200 aC]]. Tot i que la seva teoria s'acostava més a la realitat que cap altra, no va tenir gaire èxit doncs el sistema geocèntric es trobava completament arrelat en la societat.<ref>{{GEC|0005163|Aristarc de Samos}}</ref>

[[Copèrnic]] es considera el primer científic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocèntric. Va revolucionar l'[[astronomia]] i la [[ciència]] en general al postular que la [[Terra]] i els altres [[planetes]] es mouen en òrbites circulars al voltant del Sol (excepte la [[Lluna]] que gira al voltant de la Terra). Adoptà la revolucionària idea d'una Terra en moviment que, a més, gira sobre si mateixa, mentre el Sol roman immòbil. La seva idea era tan revolucionària que buscà suport en els filòsofs grecs com Aristarc.<ref>{{GEC|0019686|Nicolau Copèrnic}}</ref>

Un cop conegut el model heliocèntric i l'enorme distància entre la terra i les estrelles de la qual parlaven per primera vegada els astrònoms de l'època, [[Giordano Bruno|Bruno]] va arribar a la conclusió que les distàncies cosmològiques són infinites. Així, l'[[Univers]] és infinit i el [[Sistema Solar]] és un més d'altres sistemes semblants o majors, el nombre dels quals és il·limitat. Segons això el nostre sol no ocupa un lloc privilegiat en l'Univers, car és un Univers infinit mancat de centre.<ref>{{GEC|0012585|Giordano Bruno}}</ref>

Cap a l'any [[1610]], [[Galileo Galilei|Galileu]] va construir un telescopi i l'enfocà al firmament. Va ser el primer a adonar-se de la veritable magnitud de l'Univers. Va observar estrelles mai vistes fins llavors. Va descobrir els quatre [[satèl·lit natural|satèl·lits]] de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i va constatar que giren al voltant d'aquest planeta i que per tant la Terra no és el centre de tots els moviments dels cossos celestes; va descobrir els [[Cràter (impacte)|cràters]] de la Lluna i les [[taca solar|taques solars]], el que posava en dubte que els astres estiguessin compostos per un èter immutable diferent dels elements terrestres. A més va descobrir les fases de [[Venus (planeta)|Venus]].<ref>{{GEC|0028770|Galileu}}</ref>

[[Tycho Brahe|Brahe]] va proposar un model geoheliocèntric, segons el qual la Terra està en el centre de l'Univers però tots els altres planetes (excepte la Lluna) giren al voltant del sol, i aquest al voltant de la Terra.<ref>{{GEC|0012000|Tycho Brahe}}</ref>

[[Kepler]] va col·laborar amb l'astrònom Tycho Brahe durant els últims anys de vida d'aquest últim. Brahe li va llegar un completíssim catàleg estel·lar amb anotacions dels moviments dels planetes, sobretot de [[Mart (planeta)|Mart]]. A partir d'aquestes dades i de les seves pròpies teories Kepler es va adonar que les teories de Brahe no encaixaven amb una suposada òrbita circular, encara que sí amb un model heliocèntric. Així doncs, Kepler va arribar a la conclusió que els planetes giren entorn del Sol descrivint [[el·lipse|òrbites el·líptiques]] en comptes de circulars i el Sol se situa en un dels focus de l'el·lipse. Va enunciar llavors les lleis sobre el moviment dels planetes:<ref>{{GEC|0035554|Johannes Kepler}}</ref>

[[Isaac Newton|Newton]] va definir les lleis de tipus matemàtic iniciades per Galileu. Els seus estudis van abastar un gran nombre de disciplines. Va aplicar les lleis de la dinàmica a l'estudi dels fenòmens naturals per a elaborar la seva explicació de la realitat. Va suposar que el fet que la Lluna giri al voltant de la Terra en lloc de sortir projectada en línia recta es deu a la presència d'una força que l'empeny cap a la Terra i la fa descriure una circumferència. Va anomenar a aquesta força [[gravetat]] i va suposar que actuava a distància, car no hi ha res que connecti físicament la Terra i la Lluna. Newton va demostrar que la mateixa força que fa caure un objecte sobre la Terra, manté a la Lluna en la seva òrbita. A partir de les lleis de Kepler, va deduir la [[llei de la gravitació universal]]: tot parell de partícules s'atreuen amb una força inversament proporcional al quadrat de la seva distància i directament proporcional al producte de les seves masses.<ref>{{GEC|0045915|Isaac Newton}}</ref>