Paradoxa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m ref a la GEC |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Boyle'sSelfFlowingFlask.png|thumb|Dibux de [[Robert Boyle]]: un flascó que s'omple ell mateix, tot i que el [[moviment perpetu]] no existeix.]]
Una '''paradoxa''' és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el [[sentit comú]].<ref name="gec">{{GEC|0199053}}</ref> La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la [[lògica]], es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la [[ciència]]. A més a més, és un recurs de la [[literatura]] per aprofundir en el missatge dels textos.
Les paradoxes ocupen un paper central en l'[[ètica]], sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la [[moral]]. La persona ha de triar una de les dues prioritzant així uns valors sobre els altres.
==Introducció==
El terme deriva de la forma llatina ''paradoxum'', que és un préstec del grec com paradoxon 'inesperat, increïble, singular' etimològicament format per la preposició per-, que significa "al costat de" o "a part de" més l'arrel doxon 'opinió , bon judici '. La [[paradoxa del mentider]]<ref name="gec"/> i altres paradoxes similars ja es van estudiar a l'[[edat mitjana]], eren conegudes com a ''insolubilia''. Aquesta paradoxa és un dels primers casos de paradoxa [[Autoreferència|autoreferent]]. De fet, entre els temes recurrents en les paradoxes es troba l'autoreferència directa i indirecta, la infinitud, definicions circulars i confusió de nivells de raonament, encara que no totes les paradoxes són de tipus autoreferent.
En [[filosofia moral]] una paradoxa juga un rol particularment important en debats sobre [[ètica]]. Per exemple, una admonició ètica a "estimar al teu veí" no només es troba en contrast, sinó també en contradicció, amb un veí armat que intenta assassinar: de ser reeixit, llavors, un no és capaç d'estimar-lo. No obstant això, atacar o reprimir al veí agressor no és generalment considerat estimar. Això pot ser cridat un dilema ètic. Un altre exemple és el conflicte entre el mandat de no robar i la responsabilitat personal d'alimentar a la família, la qual, sota determinades circumstàncies, no pot ser mantinguda sense diners robats.
Línia 40:
*[[Hotel infinit]]
*[[Paradoxa de Sant Petersburg]]
* [[Paradoxa del gat amb mantega]]
==Referències==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
| |||