Decret d'Unificació: diferència entre les revisions

'''Decret d'Unificació''' fou un Decret promulgat el [[19 d'abril]] de [[1937]] per [[Francisco Franco]] a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la [[Falange Española]] i la [[Comunió Tradicionalista Carlista]], creant-se la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS]] (FET y de las JONS). El decret va ser contestat severament pel [[Comunió Tradicionalista Carlista|carlisme]]. Aquesta protesta li va valer al seu cap, [[Manuel Fal Conde|Fal Conde]], una condemna a mort que li va obligar a exiliar-se a [[Portugal]]. La família real [[Partit Carlí|carlina]] també va haver de sortir Espanya després de denunciar l'aspirant [[Comunió Tradicionalista Carlista|carlí]] al tron els rumbs totalitaris que estava adquirint el nou estat. Igualment, el líder falangista [[Manuel Hedilla]] va rebre malament la unificació i va rebutjar la prefectura de la Junta Política de FET y de las JONS que per decret del 22 d'abril li va atorgar [[Francisco Franco|Franco]]. Aquesta actitud li va valer també la seva condemna a mort, sota l'acusació de conspiració, encara que, finalment, amb la intercessió de l'ambaixador alemany i de [[Ramón Serrano Suñer|Serrano Súñer]], se li va commutar per la del [[wiktionary:ca:bandejar|bandejament]] a [[Canàries]]. Neutralitzats d'aquesta forma els principals dissidents, tot just una minoria, el decret va dur la tranquil·litat política a la zona nacional, va eliminar les lluites internes entre les diverses faccions polítiques, pràcticament inexistents en comparació amb la zona republicana, i va permetre concentrar l'esforç en les operacions militars.