Elisabet I de Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
Va tenir mala sort amb els seus promesos: alguns van morir, i uns altres la van deixar. Havia estat promesa al rei [[Lluís XV de França]], al tsar [[Pere II de Rússia]], al duc de Chartres, al duc de Borbó i al comte de Charolais. El seu últim promès, el príncep [[Carles August de Holstein]], Bisbe de Lübeck i candidat a la corona de [[Curlàndia]], havia mort de verola. El seu gran amor de joventut va ser el Comte [[Simon Narishkin]], del qual va ser separada violentament.
Tanmateix comptava amb una petita cort d'amants. Elisabet necessitava estar amb algú. Va tenir romanços amb els Txuvalov (Alexandre i Pere), amb Mikhaïl Vorontsov i amb dos personatges més de cognoms Lestocq i Schwartz. Els oficials
Elisabet parlava en francès i encara que llegia, instaura d'un període o etapa de cultura francesa que succeïx al de la cultura alemanya de Pere I i dels regnats següents. Les institutrius i els mestres francesos proliferaven entre l'aristocràcia. El francès arriba a ser per a molts el seu segon idioma, i [[París]], havia de ser visitada pels nobles que s'hi preciessin. [[França]] era "el màxim", per a ells, com per a uns altres seria [[Alemanya]], [[Àustria]] o [[Anglaterra]]. Va deixar com successor al seu nebot [[Pere III de Rússia|Pere III]], fill de la seva germana gran i de [[Carles Frederic de Holstein-Gottorp|Carles Frederic]], duc de [[Holstein-Gottorp|Schleswig-Holstein-Gottorp]], qui va néixer a Alemanya
{{Inicia taula}}
| |||