Blasquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''Blasquisme''' fou un ideari polític de caire republicà aparegut al [[País Valencià]], propagat per [[Vicente Blasco Ibáñez]] des del seu diari [[El Pueblo]], que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] que defensava les tesis de [[Francesc Pi i Margall]].
El fort arrelament del [[republicanisme]] al País Valencià en el [[segle XIX]], degut a la manca d'industrialització, va fer que basés la seva ideologia en un violent [[anticlericalisme]] i un moderat reformisme laboral. Com que es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), aviat va fer amistat amb [[Alejandro Lerroux]], sota influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fou un dels principals promotors del [[Partit Republicà Radical]] al País Valencià i boicotejà tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir lligams al País Valencià, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. El [[1908]] va separar-se de Lerroux i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), però poc després es va retirar de la política, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix
Aquest va mantenir el partit dins l'ambigúitat ideològica, cosa que el va fer enfrontar-se amb el creixent [[anarcosindicalisme]], però va mantenir la seva preeminència política a l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populista i anticlerical capaç de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palés en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un suport a l’obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva política urbanística. D’aquesta manera aconseguia una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilització, en bona part també a les apel·lacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l’educació.
Després de la hivernació que suposà la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'
== Referències ==
| |||