Segona guerra carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
|||
Línia 37:
El projecte d'unir les dues branques borbòniques (patrocinat, entre altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro) amb el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus partidaris), fracassà, puix que Isabel fou maridada amb Francesc d'Assís de Borbó (octubre del 1846). Això creà les condicions polítiques necessàries per a la revolta. Les causes economicosocials ja hi eren: a la muntanya catalana el trabucaire era en camí de convertir-se en un símbol de la protesta popular. D'altra banda, continuaven vius la majoria dels caps carlins de la guerra dels Set Anys, alguns dels quals ni tan sols no s'havien expatriat.
La guerra començà pel setembre del 1846 amb l'aixecament de [[Benet Tristany]] a Solsona, al capdavant d'una partida de tres-cents homes. El seguiren Pitxot al Camp de Tarragona, Joan Cavalleria i Josep Puig (Boquica) al Berguedà, i Jeroni Galceran, [[Josep Borges]], [[Bartomeu Porredon]], Miquel Vila (Caletrus), [[Josep Estartús]], [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]], Rafael i Miquel Tristany —nebots de mossèn Benet—, etc., a diversos punts del Principat. Dividits en partides poc nombroses, els montemolinistes dugueren a cap una gran activitat (sorpreses de Cervera, de Terrassa, de Martorell, de Lleida, etc.).
A diferència del que havia ocorregut durant la primera guerra, el capteniment dels carlins fou força moderat, en contrast amb la duresa de la repressió governamental (bàndol del capità general [[Manuel Bretón]], del 4 de març de 1847, que prescrivia pena de mort per als qui posseïssin armes sense permís i "amb intencions sospitoses", i per als qui amaguessin o assistissin un ferit o un pròfug rebel).
Línia 61:
A mitjans del 1847, el General Manuel Pavía, Capità General de Catalunya, que comptava amb un exèrcit de més de 22.000 homes per combatre a uns 5.000 carlistes, es dirigí al Govern per a sol·licitar més forces, però la resposta del Ministre fou negativa, argumentant que ''siendo ya un esfuerzo singular el que se mantenga allí tanto tiempo un ejército que es la tercera parte de todo el de la Península, Africa e Islas adyacentes''.
L'exèrcit liberal a Catalunya a data de 18 de desembre del 1848, comptava amb uns 50.000 soldats i estava organitzat en 7 Divisions, subdividides en 12 Brigades i
[[Fitxer:Batalla del Pasteral.jpg|thumb|280px|Batalla del Pasteral, 26 al 27 de gener de [[1849]].]]
Línia 174:
=== L'Exèrcit carlí ===
L'Exèrcit Reial de Catalunya<ref>Pirala, Antonio (1876). ''Anales desde 1843 hasta la conclusión de la última guerra civil'' (Tomo II, Pàg. 582-583). Madrid: Imprenta y fundición de Manuel Tello</ref> a data d'1 de gener de 1849 estava organitzat en 4 Divisions, subdividides en 8 Brigades. Tenia com a General en Cap [[Ramon Cabrera]], Comte de Morella, i estaven a les seves ordres: 3 Brigadiers i 17 Coronels. Aquestes unitats estaven incompletes i mal armades
Les unitats d'Infanteria les formaven 16 batallons:
Línia 190:
* Batalló de Voluntaris de Tarragona.
* Batalló de Voluntaris
* Batalló de Voluntaris de les Garrigues.
| |||