La conquesta de l'Oest: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro informació sense referències |
m clean up, replaced: reprèn → torna a fer, Guardons → Premis i nominacions, |muntatge → | muntatge, |títol → | títol (2), |direcció → | direcció (2), |estrena → | estrena, |gènere → | gènere AWB |
||
Línia 1:
{{fitxa de pel·lícula
| títol= La Conquesta de l'Oest
| títol original = How the West Was Won
| direcció = Henry Hathaway
| direcció2=John Ford
| direcció3=George Marshall (director){{!}}George Marshall
| guió = [[James R. Webb]]
| producció= [[Bernard Smith]]
Línia 11:
| música = [[Alfred Newman]]
| vestuari = [[Walter Plunkett]]
| muntatge= [[Harold F Kress]]
| distribució=
| gènere= [[Western]]
| duració = 155 min
| estrena=1962
| rati imdb = 7.0
| rati filmaffinity =
Línia 24:
| imdb = 0056085
}}
[[Fitxer:Westwon trailer Stewart.png|thumbnail|250px|
[[Fitxer:Westwon trailer Wayne.png|thumbnail|250px|
[[Fitxer:Westwon trailer Fonda.png|thumbnail|250px|
[[Fitxer:Westwon trailer Peck.png|thumbnail|250px|
[[Fitxer:Westwon trailer Peppard.png|thumbnail|250px|[[George Peppard]] al paper de Zeb Rawlings]]
[[Fitxer:Westwon trailer Widmark.png|thumbnail|250px|
[[Fitxer:Westwon trailer Baker.png|thumbnail|250px|[[Carroll Baker]] al paper d'Eve Prescott Rawlings]]
[[Fitxer:Westwon trailer Reynolds.png|thumbnail|250px|[[Debbie Reynolds]] al paper de Lily Prescott]]
'''''La Conquesta de l'Oest'''''<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/La_conquesta_de_l_Oest Títol en català a Ésadir.cat]</ref> (títol original en anglès: ''How the West Was Won'') és un pel·lícula estatunidenca d'[[Henry Hathaway]], [[John Ford]] i [[George Marshall]], estrenada el [[1962]] i doblada al català.
== Argument <ref>{{ref-web |cognom=|nom=| títol= How the West Was Won|url= http://www.nytimes.com/movies/movie/23458/How-the-West-Was-Won/overview|editor=''The New York Times'' }}</ref>==
La pel·lícula cobreix cinquanta anys de la història de l'[[Oest dels Estats Units|Oest americà]], de 1839 a 1889, a través del destí d'una família de pioners, ràpidament dislocada per la història, i al voltant de cinc episodis successius:
=== Els rius (1830) ===
Zebulon Prescott (
Linus es para en un comerç aïllat dirigit per un clan de pirates de riu, dirigit per un pretès «coronel» Hawkins (
Els colons reprenen la seva ruta pel riu, però s'equivoquen de braç de riu i van cap als ràpids. Zébulon i la seva dona Rebecca ([[Agnes Moorehead]]) s'ofeguen. Linus, comprenent que no pot viure sense Eve, reapareix i es casen, tot i que ella insisteix a establir-se a l'indret on han mort els seus pares.
=== Les planures (1850) ===
La germana d'Eve, Lily ([[Debbie Reynolds]]) ha volgut tornar a la ciutat. Troba feina de ballarina en un cabaret de [[Saint Louis (Missouri)]]. Atreu l'atenció del jugador professional Cleve Van Valen (
Lily i Cleve s'escapen per poc a un atac d'indis [[Xeiene]]s que fa moltes víctimes. Arriben a la mina, i s'adonen que és esgotada. Cleve l'abandona. Lily
Més tard, Lily canta al saló de música d'un vaixell sobre el Sacramento. Per sort, Cleve es troba a bord. Quan sent la veu de Lily, deixa la taula de pòquer (i una mà guanyadora) per proposar casar-se amb ell, instal·lant-se a
=== La guerra de Secessió (1861-1865) ===
A l'est, Eve rep notícies de la seva germana Lily. Linus, el marit d'Eve, s'ha incorporat a l'exèrcit de la Unió com a capità de la [[Guerra de Secessió]]. Malgrat el seu desig, el seu fill Zeb júnior (
La sagnant [[Batalla de Shiloh]] (6 abril de 1862) mostra que la guerra no és com ho havien imaginat. Linus és mort. Zeb troba un soldat confederat desanimat (
Acabada la guerra, Zeb torna a casa, per assabentar-se que la seva mare és morta de tristesa després de la mort del seu marit. Dóna la seva part de la granja familiar al seu germà, que esdevindrà un millor granger i marxa a la recerca d'una vida més interessant.
Zeb, tinent de la cavalleria americana, intenta mantenir la pau amb els indis amb l'ajuda d'un caçador de bisons Stuart Jethro (
=== El ferrocarril (1868) ===
Línia 66:
A San Francisco, Lily s'ha quedat vídua i posa a subhasta els seus mobles i objectes personals per pagar els deutes contrets amb Cleve en els seus negocis. Diu que han guanyat i han perdut diverses fortunes i que ho podria fer encara si fos més jove. Marxa a Arizona, i demana a Zeb i la seva família d'administrar la resta dels seus negocis, és a dir un ranxo.
Zeb (ara xèrif), la seva dona Julie ([[Carolyn Jones]]) i els seus fills troben Lily a l'estació de Gold City. Però Zeb hi troba també un vell enemic, Charlie Gant (
Zeb decideix actuar ell mateix. Sospita que Gant vol preparar el robatori d'un important carregament d'or transportat per tren. Puja a bord amb Ramsey una mica reticent i organitza una emboscada contra Gant i la seva banda que han pujat també al tren. Quan pugen, desenganxen els vagons que queden darrere i acaben descarrilant, eliminantm Gant i la seva banda sencera. Al cap i a la fi, Lily i la família Rawlings prossegueixen fins al seu nou domicili.
Línia 105:
* [[Willis Bouchey]]: Un cirurgià
==
=== Premis ===
* [[Oscar al millor muntatge]] per Harold F. Kress
* [[Oscar al millor so]] per Franklin Milton
* [[Oscar al millor guió original]] per James R. Webb
=== Nominacions ===
Línia 133:
* {{filmaffinity| id=758837}}
{{John Ford}}
{{ORDENA:Conquesta De L'Oest, La}}
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1962]]
|