Isadora Duncan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
er |
m Bot: Rv. edic. de Jairit16 (disc.) a vers. 13083611 de BotReversor (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Isadora duncan.jpg|thumb|right|Isadora Duncan]]
'''Dora Angela Duncanon''' ([[San Francisco]], [[27 de maig]] de [[1878]] - [[Niça]], [[14 de setembre]] de [[1927]]), més coneguda com a '''Isadora Duncan''', va ser una cèlebre [[dansa|ballarina]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] que va rebel·lar-se contra la [[dansa]] acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del [[Segle XIX]]. Vestia només una [[toga (vestit)|toga]] que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació a la inspiració directa de la música.<ref>{{ref-web|url=http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=21%3Ala-dansa-al-segle-xx&Itemid=9&lang=ca|consulta=2 agost 2013|títol=La dansa al segle XX|editor=[[CDMAE]]}}</ref>
Les seues ''danses lliures'' van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], en les quals, el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.
Duncan va ser una una ''[[dilettante]]'' que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del [[Segle XX]]. Tot i això, la seua figura es considera important, ja sia per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perquè les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els [[Ballets Russos]].
[[Fitxer:1923. Esen duncan.jpg|thumb|left|200px|Isadora Duncan i [[Serguei Iessenin]], 1923.]]
Els seus passos amb els peus nus, van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seua sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els [[Ballets Russos]]: [[Serguei Diàguilev]], [[Mikhail Fokin]]. Aquest la van veure ballar per primera vegada a [[Sant Petersburg]] l'any [[1905]], quan Duncan travessava un període de grans èxits internacionals. Va tornar a [[Rússia]] per a obrir una escola de dansa a [[Moscou]], per invitació de [[Lenin]]. Aleshores va conèixer i es va casar amb [[Serguei Iessenin]], qui, tres anys més tard es va suïcidar.
Isadora Duncan era bisexual. La seua relació més important amb una dona la va mantenir amb l'escriptora i poetessa [[Mercedes de Acosta]].
Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la, la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al Sena. i finalment, també ella va morir d'una manera dramàtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil.
Des de l'any [[1927]] està soterrada al cementeri parisenc de Père Lachaise.
== Referències ==
{{Referències}}
| |||