Fauvisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 79.148.250.143 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
||
Línia 1:
El '''fauvisme''' és un [[Pintura|moviment pictòric]] expressionista de principis de [[segle XX]] sorgit a [[París]] durant un breu període ([[1904]]-[[1907]]), entorn dels artistes [[Henri Matisse]], [[André Derain]] i [[Maurice Vlamink]]. També foren fauvistes [[Georges Braque|Braque]], Friesz, [[Georges Rouault|Rouault]], [[Albert Marquet|Marquet]], [[Raoul Dufy|Dufy]] i [[Kees van Dongen|van Dongen]]. El nom els fou donat (pejorativament) per [[Louis Vauxcelles]] en la crítica que va fer del Saló de Tardor de [[1905]]. En francès, "Fauves" vol dir "bèsties salvatges".
Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'[[expressionisme alemany]], amb una base de protesta oposada al [[positivisme]], al [[naturalisme]] i a l'[[impressionisme]]. Les seves principals influències vénen de [[Paul Gauguin]] i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.
Línia 9:
El [[1904]] Matisse pintà "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al [[Saló dels Independents]] el [[1905]]. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el despreci de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a [[Cotlliure]], al Saló de Tardor de 1906. Allà també s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.
Matisse ja pintava de forma "fauve" inclús abans de 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del [[puntillisme]] perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.
El [[1908]] publicà les seves idees en un article titulat ''Notes d'un Pintor'' on deia:
| |||