Baronia que fou d'en Guillem d'Entença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
contextualització de referències, addició de referència |
|||
Línia 1:
Aquest és el nom que es va donar l'any 1324 a la senyoria que l'any 1313 Guillem d'Entença havia cedit en convinença al rei [[Jaume II el Just|Jaume II]], que es va fer efectiva l'any 1321 en morir Guillem.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 59-60</ref> Estava formada per diferents territoris de les actuals comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre, que havien passat per mans dels llinatges [[llinatge dels Castellvell|Castellvell]] i [[Entença (llinatge)|Entença]] des que van ser conquerides pel comtat de Barcelona al segle XII.
Cal no confondre aquesta baronia amb la resta de senyories que al llarg dels segles van posseir altres branques de la família [[Baronia d'Entença|Entença]].
== Evolució ==
L'antiga baronia només va romandre tres anys sota la senyoria directa del rei, ja que la seva adquisició formava part de la política del rei Jaume II de recollir antigues senyories per usar-les com a patrimoni per als seus fills no hereus.<ref>Sobrequés, Santiago. ''Els Barons de Catalunya''. Barcelona: Vicens-Vives, 1989, p. 139-143</ref>
Per això, el 6 de maig de 1324 Jaume II va atorgar un document pel qual creava una senyoria, anomenada [[comtat de Prades|comtat de les Muntanyes de Prades]], que estava formada. entre altres, pels llocs de Prades, Vilanova de Prades, Ulldemolins, Albarca, Cornudella, Siurana, Arbolí, Vilaplana, la Mussara, Mont-ral, la Riba, Farena, Capafonts, la Febró, l'Aleixar i Maspujols, a més de part de la jurisdicció dels territoris eclesiàstics de Bonrepòs, Escaladei (Torroja, Gratallops, Poboleda, la Morera, Porrera i la Vilella Alta), Poblet (el Vilosell, la Pobla de Cérvoles i Vallclara) i d'una part del bisbat de Tortosa (baronia de Cabassers, amb les viles de la Bisbal, Margalef, Cabassers, la Vilella Baixa i la Figuera).
A aquest comtat hi afegia "la baronia que fonch del noble en Guillem d'Entença". Totes dues senyories juntes, les va cedir al seu fill Ramon Berenguer. Aquest rebia l'alta i la baixa jursidicció, el mer i el mixt imperi, mentre que el rei es reservava el superior domini.
Des d'aquest moment fins a la fi del règim senyorial al segle XIX, la sort d'ambdues senyories aniria sempre unida i es van anomenar genèricament "comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença". Van estar primer en mans dels descendents de Jaume II (els infants Ramon Berenguer i Pere) i els descendents d'aquest últim. Al segle XV va unir-se a les senyories dels [[Ducat de Cardona|Cardona]] i, al segle XVII, al [[ducat de Medinaceli]].
== Territoris ==
En el moment en què va arribar a mans de Jaume II, la baronia estava formada pels castells i viles d'Altafalla, Falset, Móra i Tivissa. En canvi, els castells i llocs de Marçà, Garcia i Pratdip van quedar-ne fora perquè Guillem se les havia reservat. No va ser fins uns anys després, quan la baronia ja s'havia integrat amb el comtat de les Muntanyes de Prades i ja es trobava en mans del comte Pere, que Garcia va ser venut, el comte el va comprar per dret de fadiga i el va integrar a la baronia. Pel que fa a Marçà i Pratdip, en els primers anys el domini útil estava en mans dels marmessors de Guillem d'Entença, mentre que el rei (i, després, el comte Ramon Berenguer) només en tenien el domini directe.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 63-64</ref>
En temps de l'infant [[Pere d’Aragó i d’Anjou|Pere]], la capital del comtat i baronia es va situar a Falset (on probablement va néixer la seva filla [[Elionor de Xipre|Elionor]], reina de Xipre), <ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 67-82</ref>però el seu fill Joan la va traslladar a Móra d'Ebre.<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103</ref> Més endavant, l'amplitud dels interessos dels comtes (ja vinculats als llinatges Cardona i Medinaceli) va situar la seva vida quotidiana lluny d'aquest territori.
== Referències ==
| |||