Baronia que fou d'en Guillem d'Entença: diferència entre les revisions

'''Baronia que fou d'en Guillem d'Entença''' és el nom amb què es va conèixer inicialment una [[senyoria]] que l'any [[1313]] [[Guillem d'Entença]] havia cedit en convinença al rei [[Jaume II el Just|Jaume II]], que es va fer efectiva l'any 1321 en morir Guillem.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 59-60</ref> Estava formada per diferents territoris de les actuals comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre, que havien passat per mans dels llinatges [[Castellvell|Castellvell]] i [[Entença (llinatge)|Entença]] des que van ser conquerides pel [[comtat de Barcelona]] al segle XII. Cal no confondre aquesta baronia amb la [[baronia d'Entença]] que van posseir altres branques de la família Entença al llarg dels segles.

En el moment en què va arribar a mans de Jaume II, la baronia estava formada pels castells i viles d'[[Altafalla]], [[Falset]], [[Móra d'Ebre]] i [[Tivissa]]. En canvi, els castells i llocs de [[Marçà]], [[Garcia]] i [[Pratdip]] van quedar-ne fora perquè Guillem se les havia reservat. No va ser fins uns anys després, quan la baronia ja s'havia integrat amb el comtat de les Muntanyes de Prades i ja estava en mans del comte Pere, que Garcia va ser venut, el comte el va comprar per dret de [[fadiga]] i el va integrar a la baronia. Pel que fa a [[Marçà]] i [[Pratdip]], en els primers anys el domini útil estava en mans dels marmessors de Guillem d'Entença, mentre que el rei (i, després, el comte Ramon Berenguer) només en tenien el domini directe.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 63-64</ref>

En temps de l'infant [[Pere d’Aragó i d’Anjou|Pere]], la capital del comtat i baronia es va situar a Falset (on probablement va néixer la seva filla [[Elionor de Xipre|Elionor]], reina de Xipre).<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 67-82</ref> El castell va ser convertit en residència del comte i la seva cort, i s'hi va instal·lar la cancelleria comtal, creada a imatge de la cancelleria reial<ref>Romero Tallafigo, Manuel. ''La cancillería de los condes de Prades y Ribagorza (1341-1414)''. Saragossa, 1991</ref>. Gairebé amb seguretat, a dins del castell s'hi va instal·lar la Casa de les Mines, que centralitzava el control de la plata que s'explotava a les mines dels actuals termes de [[Bellmunt del Priorat|Bellmunt]] i [[Falset]].<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Les mines de Bellmunt al segle XIV". A ''Cros Ric'', núm. 1 (Bellmunt del Priorat, desembre de 2003).</ref>

Però el comte Joan, successor del seu pare, va donar més importància a [[Móra d'Ebre]].<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103</ref> Més endavant, l'amplitud dels interessos dels comtes (ja vinculats als llinatges [[Cardona (llinatge)|Cardona]] i [[Medinaceli]]) va situar la seva vida quotidiana lluny d'aquest territori.