Castedat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Retiro informació sense referències
Línia 1:
{{neutralitat|data=abril de 2013}}
 
[[Fitxer:Hans-Memling-allegory-chastity.jpg|thumb|right|200px|Al·legoria a la Castedat.]]
La '''castedat''' és el [[comportament]] voluntari a l'abstinència de plaers i/o [[sexe|actes sexuals]], ja siga per motius religiosos o socials.
Linha 26 ⟶ 25:
Dins d'esta moral cristiana que exalta la castedat hi ha els elements els quals juguen un paper d'antítesi. Entre altres es poden anomenar:
* La [[luxúria]], ja que per a l'església és vista com un desig o un gaudi "desordenat" del plaer veneri. Davant de la moral cristiana, el plaer sexual és moralment desordenat quan és buscat per si mateix.
 
* La [[masturbació]]. Es considera una acte ''anti-natura''.
 
* La [[fornicació]] vista com a relacions sexuals fora del matrimoni. Per al cristianisme les relacions sexuals han de ser realitzades únicament quan els involucrats siguen casats.
 
* La [[pornografia]], perquè segons l'església i la moral cristiana "desnaturalitza la finalitat de l'acte sexual".
 
* La [[prostitució]]
 
* La [[violació]]
 
* L'[[incest]]
 
Linha 48 ⟶ 41:
=== Castedat vista des d'altres religions ===
==== Islam ====
 
Els valors del [[islam]] són semblants al [[cristianisme]] en molts punts, però també hi ha diferències. Per als musulmans la [[Namus|virginitat]] femenina abans del [[matrimoni]] és important. Una dona que no és casta (ja siga per [[prostitució]], [[sexe]] prematrimonial o [[infidelitat]]) degrada generalment el seu estatus social. La [[homosexualitat]] és en cert grau tolerada en el cristianisme, però per a l'islam és un acte ''contra natura''. Per això en molts països encara hi ha la [[pena capital]] per als que no duguen a terme les regla pròpies de la castedat musulmana.
 
==== Budisme ====
 
El [[budisme]] té una visió distinta davant de la castedat i en general davant de la [[sexualitat]] en general. En països budistes com [[Tailàndia]], la [[prostitució]], la [[homosexualitat]] són més tolerades que en el [[cristianisme]]. El que podria ser considerada antítesi de la castedat, és a dir la [[promiscuïtat]] té una visió distinta. En el budisme no hi ha un [[déu]] que castigue, la qual cosa existix en el [[judeocristianisme]] de l'[[Antic Testament]]. No vol açò dir que els budistes siguen més promiscus, però que actes i accions menys tolerades són vistes amb més naturalitat. La prostitució es veu com una transacció, on una part oferix un servici o companyia, mentre que l'altra part oferix un regal, que no necessàriament és [[diners]], però que no és necessàriament una ofensa social.
 
== Castedat des del punt de vista psicològic ==
 
Des del punt de vista psicològic, el ser humà necessita la sexualitat. És una necessitat primària, si bé no tan apressant com l'aliment, el son o l'aigua. Qualsevol persona que nega la seua sexualitat està negant una part de si mateix. Es podria pensar en possibles patologies, com a diverses neurosis o obsessions d'índole sexual. No obstant això, no és quelcom senzill.
 
Estes són unes de les apreciacions. Però psicològicament també s'ha comprovat per estudis com els de Freud, que diuen que l'home es mou per la busca d'estats plaents. Més d'altra banda hi ha la visió d'Edmund Williamson que presenta un home que és capaç de patir el dolor, o abstindre's de certs estats plaents momentanis com a mitjà d'aconseguir un fi de satisfacció major. És un canvi de visió. No sols és un immediatisme rotund, l'home és capaç de projectar-se i de sublimar els seus impulsos naturals per altres. Exemple d'això és que una persona pot vetlar-se fent un treball, o deixar de menjar per una xarrada interessant o per una activitat que és requerida. Esta és una visió de la continència des de la psicologia.
 
== Bibliografia ==
== Castedat des del punt de vista social ==
 
El terme castedat i els límits d'esta són molt variables entre [[societat]]és. Hi ha molts factors que influïxen en la visió de la castedat i la sexualitat: [[religió]], valors, [[tradició|tradicions]], [[educació sexual]]. També estes opinions van canviant a través del temps. La companyia de [[condó|condons]] Durex va dur a terme una enquesta,<ref>{{Citar web|url=http://www.kohinoorpassion.com/sexhealth/2005_GGS_Report_final.pdf|títol=www.kohinoorpassion.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.kohinoorpassion.com/sexhealth/2005_GGS_Report_final.pdf | data=febrer de 2013}}</ref> <ref>{{Citar web|url=http://www.durex.Com/cm/gss2005Content.Aspe?intQid=943&intMenuOpen=|títol=www.durex.Com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.durex.Com/cm/gss2005Content.Aspe?intQid=943&intMenuOpen= | data=febrer de 2013}}</ref> en la que donaven dades sobre el comportament i la [[vida sexual]] de gent de distints països. Entre els seus moltes dades es poden mencionar:
 
* Els [[Turquia|turcs]] tenen el nombre més gran de parelles sexuals (14.5) i els que tenen menys són els habitants de [[Índia]] (3.0)
 
* Els [[Noruega|noruecs]] són els que practiquen menys [[sexe segur]], mentre que en [[Índia]] és on es practica més.
 
* Els [[Grècia|grecs]] tenen sexe la major quantitat de vegades anualment (138 vegades), mentre segons esta enquesta els [[Japó|japonesos]] tenen menys que altres països (45 vegades a l'any).
 
* El 70% dels [[Noruega|noruecs]] han tingut [[sexe casual]] (cridat ''one-night estand'' en [[idioma anglés|anglés]]) en comparació dels habitants de [[Índia]], on només el 13% ha practicat sexe casual.
 
== Fonts ==
* Sagrada Congregació per a l'educació catòlica: Pautes d'educació sexual, núm. 18. Revista ECCLESIA, 2155 (24-XII-83)23
* Conferència Episcopal Espanyola: Esta és la nostra fe, 2a, III, 7,
2, 1, b. EDICE. Madrid, 1986.
* [http://www.kohinoorpassion.com/sexhealth/2005_GGS_Report_final.pdf Global Sex Survey 2005, Durex. ]
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
 
{{Referències}}
 
[[Categoria:Sexualitat]]