Orlande de Lassus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
falta d'ortografia
paragrafs i seccions repetides
Línia 30:
 
El [[1558]] es casa amb Regina Wäckinger, la filla d'una dama d'honor de la Duquessa, amb qui té dos fills; de grans els dos esdevindrien compositors seguint l'herència del seu pare. El [[1563]] és nomenat [[mestre de capella]], com a successor de Ludwig Daser. Lasso va romandre al servei d'Albrecht V i del seu successor, Guillem V de Baviera, per la resta de la seva vida.
 
=== Reconeixement internacional ===
[[Fitxer:Orland di Lassus.jpg|thumb|left|150px|<center>Orlando di Lasso]]
En la dècada de [[1560]], Lasso va guanyar fama a Europa, i els compositors anaven a Munic a estudiar amb ell. [[Andrea Gabrieli]] el va visitar el [[1562]], i possiblement va romandre a la capella tot un any. [[Giovanni Gabrieli]] possiblement també va estudiar amb Lasso cap al [[1570]].
 
La seva fama es va estendre fins i tot fora dels cercles musicals, fins al punt, que el 1570 l'[[Maximilià II, emperador romanogermànic|Emperador Maximilià II]] li va conferir un títol nobiliari, circumstància excepcional en un músic. El Papa [[Gregori XIII]] el va nomenar [[cavaller]], i els anys [[1571]] i [[1573]] el rei de França, [[Carles IX]], el va convidar a la seva cort. Alguns d'aquests reis i aristòcrates van intentar temptar-lo de deixar Munic amb ofertes més atractives, però Lasso estava evidentment més interessat en l'estabilitat de la seva posició, i en les esplèndides oportunitats d'interpretació musical disponibles en la cort d'Albrecht que en els guanys econòmics. "No desitjo deixar la meva casa, el meu jardí i altres coses bones a Munic," va escriure al Duc de [[Saxònia]] el [[1580]], després de rebre una oferta per a un càrrec a [[Dresden]].
 
A finals de la dècada dels 70 i principis dels 80, Lasso va fer diverses visites a Itàlia, on va trobar els estils i tendències més modernes. A [[Ferrara]], l'avantguarda musical de l'època, va poder escoltar indubtablement els madrigals compostos en la cort d'[[Este]]. Tanmateix el seu propi estil va romandre conservador, fins i tot tornant-se més simple i refinat que abans.
 
=== Darrers anys ===
El [[1590]] la seva salut va començar a declinar, i va visitar un metge anomenat Thomas Mermann per al tractament del que es va dir "Malenconia hipocondríaca". Encara va ser capaç de compondre així com de viatjar ocasionalment. La seva obra final va ser la meravellosa col·lecció de 21 madrigals espirituals, les ''Llàgrimes de Sant Pere'', dedicades al Papa [[Climent VIII]], publicació pòstuma de [[1595]].
 
Lasso va morir a Munic el [[14 de juny]] de [[1594]], el mateix dia que el seu patró va decidir renunciar als seus serveis per raons econòmiques. Lasso mai no va arribar a llegir la nota d'acomiadament.
 
== Música i influència ==