En moltes àrees de la medicina encara no hi ha dades estadístiques per fer una bona prognosisprognosi; en aquests casos el metge s'ha de guiar en la pròpia experiència prèvia. Estudis mèdics han demostrat que la majoria dels metges són excessivament [[optimisme|optimistes]] quan fan una prognosi: tendeixen a sobreestimar la durada de la [[vida]] que li queda al pacient. Per a pacients que estan críticament malalts, especialment els que estan en una unitat de cura intensiva, hi ha sistemes de prognosi numèrics que són més precisos. El més famós és l'[[escala Apache II]]. Tanmateix, aquesta escala només és ben precisa a set dies de la [[mort]] predita del pacient.
El coneixement de la prognosi ajuda a decidir si té més sentit intentar o no fer determinats tractaments, i per tant fa un paper important en les decisions sobre deixar o no morir.
