Convent: diferència entre les revisions

El '''convent''' (de ''cum venire'', <"trobar-se>") és l'[[edifici]] que acull els religiosos, [[frares]] o [[monges]], especialment dels [[ordes mendicants]], que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, [[prior]] o [[pare guardià]], tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents [[ciutat]]s. En aquest sentit el convent es contraposa al [[monestir]], lloc de [[monjo]]s, i d'estructura [[feudal]], que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als [[monestir]]s.<ref>Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.</ref> Quasi de manera [[tradicional]], l'edifici d'un convent consta d'una [[capella (arquitectura)|capella]] o [[Església (arquitectura)|església]], les cel·les dels religiosos, un menjador o [[refectori]], i una sala de reunions o [[sala capitular]], tot això rodejant un pati tancat, el [[claustre]]. A més té els locals necessaris per als servicis, [[Cuina (espai)|cuines]], [[magatzem]]s, etc.