Estètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro informació sense referències |
Retiro informació sense referències |
||
Línia 20:
[[Alexander Gottlieb Baumgarten]] va lligar la noció de l'estètica a la del gust:<ref>Anthony Kenny, ''Philosophy in the Modern World'', Oxford University Press, Oxford, 2008. p. 250</ref> hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. [[Kant]], a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat.
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic.
L'estètica contemporània no és uniforme i considera que l'espectador té un paper molt actiu en la construcció d'allò que es pot definir com a art, que està subjecte a tradicions canviants i a gustos subjectius. L'[[inconscient]], la pressió dels models culturals i la influència dels mitjans de comunicació afecten a la percepció de l'obra artística, que sovint s'envolta d'un espai o temps específics que la separen de la resta de la realitat (com el [[museu]]).
| |||