{{Problema|Físicafísica|Confinament de QCD: les equacions de la QCD encara no s'han resolt per a les energies rellevants en la descripció dels nuclis atòmics; com pot explicar la QCD el comportament del nucli i els seus constituents?}}La '''cromodinàmica quàntica''' ('''CDQ''' o '''QCD''', de l'anglès ''quantum chromodynamics'') és la teoria física que descriu la força nuclear forta o [[interacció forta]], una de les quatre [[forces fonamentals]] de la natura. Va ser proposada al començament dels anys 1970 per [[David Politzer]] i per [[Frank Wilczek]] i [[David Gross]] com a teoria per a entendre l'estructura dels [[protó|protons]], [[neutró|neutrons]] i partícules similars (els [[hadró|hadrons]]). És una [[teoria quàntica de camps]] del tipus anomenat «teoria gauge no abeliana», per descriure la interacció de [[quark]]s i [[gluó|gluons]]. Gross, Wilczek i Politzer van rebre el [[Premi Nobel]] de Física l'any 2004 pels seus treballs en cromodinàmica quàntica.
La cromodinàmica quàntica és una part important del [[Model estàndard de la física|model estàndard de la física de partícules]]. El nom «cromodinàmica» prové de la paraula grega ''chromós'' (color). Aquest nom és oportú perquè a la càrrega dels quarks es coneix generalment com «color» encara que no té cap relació amb la percepció visual del color.
