Segona República Francesa: diferència entre les revisions

El [[24 de febrer]] de 1848 s'inicia el període amb la proclamació provisional de la República a [[París]] de la que més endavant, el [[10 de desembre]] surt elegit com a [[President de la República francesaFrancesa]], [[Lluís Napoleó Bonaparte]]. El 2 de desembre de 1851 esdevé el cop d'estat del mateix president, que un any després es converteix en [[Napoleó III]]. S'inicia el [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi]].

A partir de [[1845]], França va començar a patir una crisi econòmica, van tancar fàbriques, van augmentar els aturats i la fam es va generalitzar. La baixa burgesia i els estudiants es van unir a les protestes dels obrers, convertint-se el descontent en [[Revolució de 1848|revolució]] el febrer de l'any 1848, de manera que quan el Govern monàrquic va intentar utilitzar la policia i les forces armades, aquestes s'hi van negar, obligant a renunciar al [[Primer Ministre de França|Primer Ministre]] [[François Guizot]] el 23 de febrer, i poc després, per manca de suports interns, Lluís Felip I abdicà. El 24 de febrer, el poeta [[Alphonse de Lamartine]] va proclamar la República davant d'una multitud a l'exterior de l'[[Ajuntament de París]] en nom del govern provisional elegit per la Cambra de Diputats sota pressió de les masses. D'aquesta manera, es va crear un govern provisional, que donaria pas al cap d'uns mesos a la ja oficial '''Segona República Francesa'''.

El govern establert amb caràcter de provisionalitat fins a les eleccions a L'Assemblea Nacional era de caràcter col·legiat, i es trobava format per un ampli ventall de republicans: liberals (com [[Francesc Aragó]] i Lamartine), radicals (Ledru-Rollin, Marrast, Flocon) i [[Socialisme|socialistes]] ([[Louis Blanc]]). Durant aquesta s'aproven tot un seguit de decrets de gran trascendència i inspirats en els ideals de la República democràtica i social: destaquen el sufragi universal masculí, abolició de l'esclavitud (abolida per la [[Primera República Francesa|Primera República]] i reestablerta per [[Napoleó]]) i l'establiment dels anomenats "[[tallersTallers nacionalsNacionals]]", de propietat estatal i encarregats de donar feina als obrers desocupats.

Es van convocar eleccions legislatives amb sufragi universal masculí el 23 d'abril (les primeres d'aquestes característiques a França des del [[1794]]), en les quals el vot camperol va donar la victòria a les forces republicanes de tendència més conservadoramoderada. Un cop conformada l'Assemblea Constituent el 4 de maig del 1848, laaquesta políticaproclamà de nou la [[República]], i la política del país donà un gir de 180 graus en molts aspectes. Els radicals i socialistes foren apartats ràpidament del govern, quedant conformada una comissióComissió executivaExecutiva formada per Aragó, Pierre Marie de Saint-Georges, Garnier-Pagès, Lamartine i Ledru-Rollin. Amb un executiu d'aquestes característiques, refractari a les demandes socials que impulsaren en gran mesura la Revolució de Febrer, el trencament amb les masses urbanes es va fer més que evident. Així doncs, quan des del govern i des de la pròpia Assemblea es van desmantellar els Tallers Nacionals, la resposta fou una revolta popular centrada a París coneguda com les Jornades de Juny. Fou reprimida durament pel general republicà [[Louis-Eugène Cavaignac]], acabant amb qualsevol esperança de retorn a la concepció social de la nova República.