|
[[File:William Morris age 53.jpg|thumb|William Morris]]
===== Origens =====
=== Base ideològica ===
* El disseny de mitjans del Segle XIX fou, en general, deplorable, així doncs els artistes, escultors, dissenyadors, teòrics e inclús el mateix públic hagueren de treballar junts per posar remei a aquesta situació.
* L’ofici de l’artesà havia de ser apreciat. <ref>{{ref-web|cognom=LANDOW|nom=J.P|url=http://www.victorianweb.org/art/design/artsandcrafts/craftintro.html|consulta=8 maig 2014|títol=The Arts and Crafts Movement: a brief introduction|editor=The victorian web}}</ref>
Es pot resumir com: La creeça de que un ambient ben dissenyat, dotat d'edificis, mobles, ceràmiques, tapissos, papers pintats... bells i ben realitzats, contrubueixen millorar l'estructura social, tan per el productor com per el consumidor. A més el rsultat del procés del treball artesà ha de ser saisfactori, un procés en el que l'artesà es deleeixi en la senzilla creació manual sense veure's somés a pressió de l'alienant treball industral. <ref>{{ref-llibre|cognom=KIGNSLEY|nom=REBECCA (dir.)|títol=Movimiento Arts and Crafts: Vidrio y cerámica|lloc=Madrid|editorial=Edimat libros|any=2000|isbn=8484035441}}</ref>
=== Principals ideòlegs ===
==== John Ruskin ====
JOhnJohn Ruskin (1819-1900), escriptor, crític d'art i sociòleg va escriure nombrosos estudis implementant els principis que haurien de regir les obres d'art. Aquestes consideracions foren aplicades a un altre domini de l'art a Seven Lamps of Architecture (1849) i Stones of Venice (1851-1853)-, obres que analitzen la importància religiosa, moral, econòmica i política de l'arquitectura domèstica. Equiparava al igual que Pugin el caràcter d'una nació amb la seva arquitectura. Creia que la naturalesa de l'arquitectura britànica contemporània milloraria si fos dissenyada d'acord als principis exemplificats en els estils gòtic i romànic. A les obres esmentades definia aquests principis com: Sacrifici, Veritat, Bellesa, Vida, Memòria i Obediència, i explicava com cada un d'ells podia ser expressat mitjançant de la forma, la decoració o l'estructura. Igualment es demanava per la feina de l'artista, defensava que la idea de que l'arquitectura havia de ser un reflexe de la circunspecció i dels sentiments de cada individuu implicat a l'obra. Així a ''The Lamps Of Life'' es demana " ''¿Se ha realitzat amb satisfacció ... se sentía feliç el talador mentre s'afanava a la seva tarea?"''. Entenia que mentre la divisió del treball degradés a l'operari assimilant-ho a la màquina, l'arquitectura mai aconseguiria els estàndards de la qualitat de l'Edat Mitjana. Ruskin proposava modificar el procés del disseny de tal manera que permetés *difrutar d'un ambient laboral "saludable i ennoblidor", i per aconseguir aquest ambient proposava "tres regles clares i senzilles" que tots els arquitectes, dissenyadors i fabricants havien d'aplicar.
# No promoure mai la fabricació d'un article que no fos absolutament necessari, i en l'elaboració del qual no tingués cabuda la invenció.
# No exigir mai un acabat perfecte si no és obeint a finalitats pràctiques o ennoblidores
===== Morris & co. =====
A 1861 es va crear la companyia ''[http://www.william- morris.co.uk Morris, Marshall, Faulkner & co: Fine Art and Workmen in Paintings, Carving, Furniture and The Metals]''.[http://www.william-%20morris.co.uk/ http://www.william- morris.co.uk/]En certa manera, la companyia es va crear seguint l'exemple d'un gremi medieval; els seus membres desenvolupaven els seus dissenys que després executaven ells mateixos buscant la satisfacció en la labor realitzada. En 1875, Morris es va posar al capdavant de la companyia el nom de la qual substitueixo per Morris & *co. Aquesta empresa va fabricar una variada gamma d'objectes per a interiors: teixits, papers pintats per a paret i mobles. Tots ells seguint els principis del moviment Arts and Crafts. Morris com a dissenyador i artista buscava proporcionar una alternativa de bon gust als productes creats industrialment als quals titllava de "sòrdid munt de porqueries llardoses, adornades amb pretensiosos pedaços d'odiosa vulgaritat". <ref>{{ref-llibre|cognom=KIGNSLEY|nom=REBECCA (dir.)|títol=Movimiento Arts and Crafts: Textiles e Iteriores|lloc=Madrid|editorial=Edimat libros|any=2000|isbn=8484035433}}</ref>
* ''Formes simples'': criticaven la decoració extravagant o allò que consideraven superflu.
* ''Motius naturals'': la natura va ser una important font d’inspiració per crear la decoració dels objectes.
* ''Les tradicions locals'': la imaginaria local i el paisatge rural característic de cada regió van convertirse en font d’inspiració del motius decoratius<ref>{{ref-web|cognom=LIVINGSTONE|nom=KAREN|url=http://www.vam.ac.uk/content/articles/s/style-guide-arts-and-crafts/|consulta=8 maig 2014|títol=Style guide|editor=Victoria and Albert Museum}}</ref>
| 